Informació de la matèria

• Sabers bàsics i concrecions
• Estructura de l'examen
• Criteris d'avaluació
  • Criteris de correcció i avaluació
  • Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica
• Model d'examen o de pregunta competencial
• Informació addicional de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria són els següents:

A. Construcció guiada i compartida de la interpretació d’alguns textos rellevants de la literatura dramàtica, inscrits en itineraris temàtics que estableixin relacions intertextuals entre obres i fragments de diferents gèneres, èpoques, contextos culturals i codis artístics, així com amb els contextos respectius de producció, d’acord amb les estratègies i eixos que s’indiquen a continuació.

 

1. L’art teatral

1.1. El text teatral: Definició i elements

• El llibret: actes, quadres i escenes; diàleg, monòleg i apart; didascàlies i acotacions; drammatis personnae.
•  Estructura interna de l’acció: conflicte, situació i personatges; construcció dramàtica i postdramàtica; llenguatge i estil.

1.2. El personatge teatral

• Caracterització del personatge dramàtic: plans, funcions, personatge i acció, jerarquia, significat.
•  Models, tipologies i evolució del personatge teatral des dels seus orígens fins a la crisi del personatge en el teatre modern.

1.3. La realització escènica i el sistema estilístic

• Espai escenicoescenogràfic i objecte escènic.
• Disseny de personatge: vestuari, màscara i maquillatge.
• Espai sonor, disseny d’il·luminació i recursos audiovisuals.
• Treball actoral i codis interpretatius.

1.4. La recepció teatral: la relació amb el públic. Catarsi, distanciament i participació

2. Temes i formes de la literatura dramàtica

2.1. El teatre del jo: els personatges com a models vitals

• Teatre biogràfic: la construcció del subjecte teatral i la indagació en els grans interrogants de la condició humana: identitat, amor, dolor, mort, etc.
• Teatre autobiogràfic: intimitat, testimoniatge i autoreferencialitat.

 2.2. Viure amb uns altres: el teatre com a model d’interpretació de les relacions humanes

•  La tragèdia: l’ésser humà, el destí i l’ètica.
•  Drama: llibertat individual i convencions socials.
•  Comèdia: humor complaent, humor crític.

2.3. Viure en el món: funció i sentit del teatre

• Mitologies i cosmogonies: teatre mític i religiós de diferents tradicions.
•  Reproduir el món: els realismes, el teatre com a escola o crítica de costums.
• Teatre compromès: teatre polític, teatre document, teatre èpic, etc.
• Imaginar el món: comèdia de màgia, simbolisme, avantguardes, teatre postdramàtic, etc.

2.4. El teatre parla del teatre: metaficció teatral.

3. Estratègies d’anàlisi, interpretació i creació de textos teatrals

•  Participació en la construcció compartida de la interpretació de les obres dramàtiques a través de discussions o converses literàries.
• Relació entre els elements constitutius del gènere dramàtic i la construcció del sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. La interacció amb el públic.
•  Utilització d’informació social, històrica, cultural i artística per construir la interpretació de les obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
•  Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
• Indagació entorn del funcionament del teatre com a artefacte ideològic determinant en la construcció dels imaginaris socials, posant l’accent principalment en la perspectiva de gènere.
• Expressió argumentada de la interpretació d’obres i fragments dramàtics, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. La ressenya teatral.
• Lectura expressiva i dramatització dels textos atesos els processos de comprensió i d’oralització implicats, i els trets essencials de la interpretació teatral.
• Creació de textos teatrals a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.).

B. Recepció autònoma d’obres rellevants de la literatura dramàtica. Participació en converses literàries i en intercanvis de recomanacions desenvolupant les estratègies següents:

• Selecció de les obres de manera autònoma i amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
• Participació activa en el circuit literari, lector i teatral en context presencial i digital.
• Definició dels gustos dramàtics personals, diversificant el corpus llegit o vist com a espectador, atesos els circuits culturals del teatre.
• Expressió de l’experiència lectora o com a públic utilitzant un metallenguatge específic. Elaboració d’una interpretació personal que atengui aspectes temàtics i estructurals, de realització escènica i de sistema estilístic.
• Mobilització de la pròpia experiència personal, lectora i teatral per establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida o observada i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, incloses pràctiques culturals emergents.
• Recomanació de les lectures i posades en escena en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 

Competències específiques

1. Llegir obres de la literatura dramàtica o veure’n la posada en escena, atenent tant les relacions internes dels elements constitutius del gènere i les seves funcions en les obres com les relacions externes de les obres amb el seu context de producció i la seva inscripció en la tradició cultural. Tot plegat, per eixamplar les possibilitats de gaudi de la de la literatura dramàtica i per estimular l’expressió artística.

Aquesta competència té la funció de desenvolupar habilitats d’interpretació que permetin l’accés a obres rellevants del patrimoni dramàtic, que facilitin la verbalització d’un judici de valor fonamentat sobre les lectures o les representacions dramàtiques, basat en la seva apreciació estètica, i que ajudi a construir un mapa cultural que conjugui els horitzons nacionals amb els europeus i universals i les obres teatrals amb altres manifestacions artístiques. La meta és aconseguir una fruïció conscient i elaborada entorn del gènere teatral. No es tracta, no obstant això, d’escometre una història de la literatura dramàtica de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de recepció guiada i compartida a l’aula –o en un espai escènic, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos i representacions que en permetran tant la contextualització històrica i cultural com la inscripció en la tradició literària i escènica, l’accés a la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies.

Així mateix, es desenvoluparà convenientment la lectura dramatitzada, col·lectiva i en veu alta, posant especial atenció a la configuració de situacions i escenes, emfatitzant les emocions i la intensitat de les paraules, en un procés d’aula amb al·lusions constants a la pràctica teatral i a les possibles situacions escèniques a partir del text. Aquesta competència específica es connecta amb els descriptors operatius següents: CCL4, CCEC1, CCEC2, CCEC3.1, CCEC3.2, CCEC4.2.

2. Llegir o veure en escena de manera autònoma obres rellevants de la literatura dramàtica com a font de plaer i coneixement. Seleccionar de manera orientada aquelles que s’ajusten més als gustos, interessos i necessitats personals. Diversificar formes d’accés al fet teatral, i compartir experiències de recepció per forjar un criteri propi i per gaudir de la seva dimensió social.

 

Desenvolupar aquesta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i en la construcció d’una identitat lectora, artística i cultural pròpia. Això és essencial per garantir la continuïtat de l’hàbit lector i l’assistència com a públic escènic més enllà de la vida escolar. Aquesta competència requereix dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual, així com a la participació i el gaudi d’esdeveniments teatrals i d’altres arts escèniques. També inclou la reflexió que permet establir connexions entre els textos llegits i les seves diverses representacions i adaptacions a altres mitjans, com el cinema, la televisió o els formats digitals.
La confluència entre el corpus propi de la recepció guiada i el de la recepció autònoma —ambdós formats per clàssics i obres rellevants de la literatura dramàtica de totes les èpoques— facilita la creació de mapes de referència per construir itineraris de progrés. L’adquisició d’habilitats d’interpretació capaç de superar les resistències que poden presentar obres i representacions teatrals d’una certa complexitat afavoreix el desenvolupament de criteris de selecció, imprescindibles per formar lectors i espectadors teatrals autònoms.
Això implica ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos seleccionats. Cal incloure el contacte amb formes literàries actuals, pràctiques culturals emergents i altres mitjans, com el cinema i la ficció televisiva. A més, és fonamental potenciar la capacitat d’expressar l’experiència de recepció, ja sigui com a lectors o com a públic. L’objectiu és enriquir el bagatge de lectures teatrals per aprendre a apreciar, progressivament, les propostes estètiques de les obres i ampliar els elements que permeten formular i valorar l’experiència lectora.
Aquest procés també inclou la identificació de la intertextualitat entre textos, així com la investigació i la lectura d’assajos relacionats amb les lectures i representacions teatrals.

Aquesta competència específica es connecta amb els descriptors operatius següents: CCL2, CCL4, CPSAA1.2, CPSAA5, CE3, CCEC1, CCEC2, CCEC3.1.

3. Establir vincles entre obres dramàtiques de diferents èpoques, contextos i llenguatges artístics per constatar l’existència d’universals temàtics, tipologies de personatges i models formals recurrents al llarg de la història, i per reconèixer semblances i diferències en funció dels respectius contextos de producció i de la interrelació entre literatura i societat.

Aquesta competència específica incideix en la importància de progressar, en el marc dels itineraris de recepcions guiades establerts pel professorat, en l’aprehensió del funcionament del fenomen teatral, aprofundint en la noció de text teatral i en els elements de significació de la realització escènica i el sistema estilístic quan les obres són representades. Per això, serà necessari sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres, incloent-hi l’anàlisi comparativa entre els textos dramàtics i les seves diverses posades en escena, entenent les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construeix el teatre. Així mateix, la indagació, recerca i comparació constants entre diferents obres, les posades en escena, adaptacions cinematogràfiques o altres representacions artístiques relacionades hauran de conduir a la constatació de l’existència de temes, tòpics i personatges universals, així com a la comprensió de fluctuació històrica de recursos expressius i valors ètics i estètics. Tot això configura l’art del teatre en general i el gènere literari dramàtic en particular com a artefacte ideològic determinant en la construcció dels imaginaris col·lectius. Es tracta de seleccionar per a la lectura guiada i compartida a l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari de gènere dramàtic —un patrimoni que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— en funció de la seva pertinència per mostrar elements rellevants de la construcció i del funcionament del teatre i de les relacions que estableixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del context de producció, així com de la capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Aquesta competència específica es connecta amb els descriptors següents: CCL1, CCL4, CD1, STEM2, CPSAA5, CC1, CCEC1, CCEC2.

4. Emprar les capacitats expressives i creatives necessàries per recrear o crear textos dramàtics, utilitzant els elements propis del gènere i diverses tècniques. Aquest procés inclou la composició de l’acció dramàtica, el disseny de personatges i la configuració de situacions i escenes.

L’ensenyament de l’escriptura teatral, sovint menys present a l’aula en comparació amb altres gèneres literaris o amb els jocs de teatralització de textos ja escrits, posseeix un gran potencial expressiu i creatiu. Aquest potencial promou un coneixement divers i vivencial de les arts escèniques, que contribueix de manera innegable al desenvolupament de persones autònomes, participatives, solidàries, creatives i amb cultura artística.
L’escriptura dramàtica es revela com una eina idònia per fomentar aprenentatges lingüístics, literaris i comunicatius. A més, té l’avantatge de connectar, de manera molt explícita, el llenguatge oral amb l’escrit, promovent així la millora d’ambdues formes d’expressió. La conflictivitat inherent al gènere teatral facilita també l’expressió íntima i personal d’adolescents i joves, ja sigui en relació amb el seu propi jo o amb la seva visió del món.
Per tant, aquesta competència requereix que l’escriptura dramàtica no es concebi com un procés merament reproductiu o imitatiu d’espectacles ja arrelats en l’imaginari dels alumnes. Al contrari, ha de partir d’un coneixement, encara que bàsic, de l’estructura de l’obra teatral en el seu doble vessant: com a text dramàtic i com a representació escènica. Aquest coneixement es construeix a partir dels diversos textos i representacions treballats en els itineraris de la matèria.
Aquesta base permet fomentar una autèntica recerca de noves possibilitats creatives en l’alumnat. Així, es poden explorar conceptes, identificar i modificar personatges, escenaris, ambients, conflictes, problemes i solucions al voltant de situacions d’experimentació dramàtica. Tot plegat ha de propiciar, sempre, el desenvolupament de la seva pròpia intencionalitat creativa.
Aquesta competència específica es connecta amb els descriptors següents: CCL1, CD3, CPSAA3.2, CCEC2, CCEC3.1, CCEC3.2, CCEC4.1, CCEC4.2.

5. Participar en la construcció d’un cànon literari dramàtic universal que integri la perspectiva de l’experiència de les dones mitjançant la lectura, el visionat o l’assistència a obres teatrals d’escriptores o amb personatges femenins essencials. Aquest procés ha de transcendir els límits de la cultura occidental per establir contrapunts que fomentin l’interès, el respecte i la sensibilitat cap a altres veus. Així mateix, perquè contribueix al desenvolupament del pensament crític envers la construcció discursiva del món i els imaginaris que aquest genera.

La sensibilitat contemporània i els estudis literaris recents coincideixen a assenyalar clamoroses absències en la construcció del cànon literari. L’absència de les dones i també de veus no occidentals fa inexcusable una reconstrucció del cànon que les integri, alhora que indagui en les causes de la seva exclusió. Si la literatura i l’art són agents determinants en la configuració dels imaginaris —com la construcció social dels gèneres, la delimitació d’un «nosaltres» enfront de «els altres» o l’establiment de models sentimentals i amorosos—, l’educació literària, especialment en el gènere dramàtic, ha d’incorporar habilitats de lectura, interpretació i reapropiació dels textos que permetin una mirada distanciada i fomentin una reflexió crítica sobre la construcció discursiva del món.
Aquest enfocament ajudarà a reconèixer i descartar actituds inconscientment sexistes, etnocèntriques i racistes. Per aconseguir aquest objectiu, la selecció d’obres per a la lectura compartida, així com els fragments i representacions teatrals associats, ha d’incloure mostres representatives d’un patrimoni veritablement universal. Això inclou la presència de dones escriptores, personatges femenins destacables i obres de tradicions no occidentals. A més, el fil conductor d’algun d’aquests itineraris pot posar l’accent específicament en aquests aspectes.
La presentació d’un corpus de textos organitzats temàticament pretén donar suport a aquestes intencions, afavorint una educació literària crítica i inclusiva.
Aquesta competència específica es connecta amb els descriptors següents: CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA3.1, CPSAA4, CC1, CCEC1, CCEC2.

• Matriu d'especificacions

Estructura de l'examen

Un únic model

Bloc 1 (3 punts)

Tres grups de tres definicions (1 punt per a cada definició) que s’extreuen de les obres consensuades amb els professors. No es repetiran tipologies de conceptes.

Bloc 2: (3 punts)

Quatre preguntes a triar-ne una.

Bloc 3 (4 punts) Comentari de text

Dos fragments de les obres consensuades a triar-ne una.

Obres del curs 2024-25

• Sòfocles: Antígona
• Shakespeare: Hamlet
• Samuel Beckett: Tot esperant Godot
• Henrik Ibsen: Casa de nines
• Yasmina Reza: Art

Puntualitzacions a l’exercici del curs 2024-25

Bloc 1. Definicions

No es poden mesclar definicions de grups diferents. Els grups són indivisibles. No es repetiran categories de les definicions (personatges, conceptes, autors...). Només es corregiran les definicions del primer grup contestat.

Alternativament, és possible redactar una única resposta que aplegui els tres conceptes.

Bloc 2. Temes

S’ofereixen quatre preguntes (dues més competencials i dues que ho són menys). Entre les competencials, s’han consensuat aquestes tres:

• Dramatitzar o narrativitzar un fragment d’un text.
• Comparar diverses posades en escena d’alguna de les obres del repertori consensuat.
• Tematitzar un component mínim d’una de les obres del repertori i reflexionar sobre alguna/es adaptació/ons d’aquesta obra a altres gèneres artístics (l’examen indicarà l’obra en qüestió).

Les menys competencials s’extreuen talment dels cinc enunciats dels sabers bàsics:

• Disseny de personatge: vestuari, màscara i maquillatge.
• Espai sonor, disseny d’il·luminació i recursos audiovisuals.
• La recepció teatral: la relació amb el públic. Catarsi, distanciament i participació.
• Mitologies i cosmogonies: teatre mític i religiós de diferents tradicions.
• Teatre compromès: teatre polític, teatre document, teatre èpic, etc.

Bloc 3. Comentari de text

Dos fragments teatrals breus amb un comentari de text. L’enunciat remarcarà l’aspecte principal que s’ha de comentar, però se n’han de poder desenvolupar d’altres. S’ofereixen dos fragments de les obres triades, dels quals l’alumne n’ha de triar un i comentar-lo.

Criteris d’avaluació específics

Les preguntes del bloc 1 seguiran els criteris d’avaluació següents

• Elaborar de manera individual o col·lectiva una exposició multimodal que situï els textos teatrals llegits o vists en el seu horitzó històric i cultural i que ofereixi una panoràmica de conjunt sobre gèneres, estils i obres rellevants de la literatura dramàtica universal.
• Elaborar una interpretació personal a partir de la lectura, el visionat o l’assistència a obres rellevants de la literatura dramàtica que atengui aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres, i que estableixi vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Les preguntes del bloc 2 seguiran els criteris d’avaluació següents

• Elaborar una interpretació personal a partir de la lectura, el visionat o l’assistència a obres rellevants de la literatura dramàtica que atengui aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres, i que estableixi vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
• Comparar textos o fragments teatrals entre si o amb la seva posada en escena, adaptació cinematogràfica o altres representacions artístiques relacionades, argumentant oralment o per escrit els elements de semblança i contrast tant pel que fa a aspectes temàtics i de contingut com formals i expressius i amb atenció als valors ètics i estètics de les obres.

Les preguntes del bloc 3 seguiran els criteris d’avaluació següents

• Explicar i argumentar la interpretació de les obres teatrals llegides o vistes, a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context social, històric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
• Elaborar comentaris crítics o ressenyes de textos teatrals, ja siguin orals o escrits, participar en debats o taules rodones sobre lectures, visionats o assistències teatrals en els quals s’incorpori la perspectiva de gènere, es posi en qüestió la mirada etnocèntrica pròpia del cànon occidental, així com qualsevol altre discurs predominant en la nostra societat que suposi opressió sobre qualsevol minoria.
• Desenvolupar projectes de recerca que donin lloc a una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal al voltant d’una qüestió que estableixi vincles argumentats entre obres de la literatura dramàtica objecte de lectura guiada i les seves posades en escena o altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i d’avui, en funció de temes, tòpics, estructures, personatges, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i que mostri la implicació i la resposta personal del lector en la lectura

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

Competència específica 1

1.1. Explicar i argumentar la interpretació de les obres teatrals llegides o vistes, a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context social, històric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
1.2. Llegir en veu alta i col·lectivament fragments i obres teatrals posant especial atenció a la configuració de situacions i escenes, emfatitzant les emocions, la intensitat de les paraules i els elements prosòdics, així com demostrant motivació, interès i capacitat per a la implicació en tasques col·lectives.

Competència específica 2

2.1. Elaborar una interpretació personal a partir de la lectura, el visionat o l’assistència a obres rellevants de la literatura dramàtica que atengui aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres i estableixi vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
2.2. Accedir de diferents maneres a la cultura literària dramàtica en el marc d’un itinerari lector personal que enriqueixi, de manera conscient i sistemàtica, la pròpia identitat lectora i com a públic teatral.
2.3. Participar en converses literàries de manera que es comparteixin les pròpies experiències de lectura, de visionat o d’assistència teatral amb l’ajuda d’un metallenguatge específic.

Competència específica 3

3.1. Comparar textos o fragments teatrals entre si o amb la seva posada en escena, adaptació cinematogràfica o altres representacions artístiques relacionades, argumentant oralment o per escrit els elements de semblança i contrast tant pel que fa a aspectes temàtics i de contingut com formals i expressius i amb atenció als valors ètics i estètics de les obres.
3.2. Desenvolupar projectes de recerca que donin lloc a una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal al voltant d’una qüestió que estableixi vincles argumentats entre obres de la literatura dramàtica objecte de lectura guiada i les seves posades en escena o altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i d’avui, en funció de temes, tòpics, estructures, personatges, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i que mostri la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
3.3. Elaborar de manera individual o col·lectiva una exposició multimodal que situï els textos teatrals llegits o vists en el seu horitzó històric i cultural i que ofereixi una panoràmica de conjunt sobre gèneres, estils i obres rellevants de la literatura dramàtica universal.

Competència específica 4

4.1. Crear textos teatrals personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments teatrals significatius en els quals s’emprin les convencions formals del gènere, atenent especialment les seves dues seqüències textuals bàsiques (diàleg i acotacions) i al reflex dels elements de significació (espai i objectes escènics, il·luminació i so, disseny de personatges o codis interpretatius) en el text escrit.

Competència específica 5

5.1. Realitzar un projecte de recerca sobre autores de rellevància, personatges femenins essencials, obres teatrals de contextos no occidentals o sobre qüestions temàtiques o formals que aportin una mirada diversa i crítica sobre la construcció d’imaginaris que proposa la tradició literària.
5.2. Elaborar comentaris crítics o ressenyes de textos teatrals, ja siguin orals o escrits, participar en debats o taules rodones sobre lectures, visionats o assistències teatrals en els quals s’incorpori la perspectiva de gènere, es posi en qüestió la mirada etnocèntrica pròpia del cànon occidental, així com qualsevol altre discurs predominant en la nostra societat que suposi opressió sobre qualsevol minoria. 

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d’11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica al seu article 13.10 que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els següents aspectes:

1. L’adequació al que es demana a l’enunciat.
2. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

• El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
• La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
  • Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
  • Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
  • A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
  • Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Model d'examen o de pregunta competencial

• Model d'examen

Informació addicional de la matèria

• Puntualitzacions

Professor especialista

• Dr. Jesús Revelles Esquirol