Història de la Filosofia
Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.
Informació de la matèria
Estructura de l'examen
- Cada model de la prova presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una.
- La prova contindrà una part pràctica.
El Decret 35/2015, de 15 de maig (BOIB núm. 73, de 16-05-2015), estableix els següents continguts (procedimentals i teòrics) comuns del currículum d’Història de la Filosofia, distribuïts en cinc blocs:
Bloc 1. Continguts comuns
- El comentari de text. Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics.
- El diàleg filosòfic i l’argumentació.
- Les eines d’aprenentatge i recerca de la filosofia.
- L’aplicació de les competències TIC a la història de la filosofia.
Bloc 2. La filosofia a la Grècia antiga
- L’origen de la filosofia grega: els presocràtics.
- El gir antropològic: Sòcrates i els sofistes.
- Plató. L’autor i el seu context filosòfic.
- Aristòtil. L’autor i el seu context filosòfic.
- La filosofia hel·lenística.
Bloc 3. La filosofia de l’edat mitjana
- Cristianisme i filosofia.
- Agustí d’Hipona.
- L’escolàstica medieval.
- Tomàs d’Aquino.
- Ramon Llull. L’autor i el seu context filosòfic.
- La crisi de l’escolàstica al segle XIX.
- El nominalisme de Guillem d’Occam.
- Les relacions raó-fe.
Bloc 4. La filosofia en la modernitat i la Il·lustració
- La filosofia al Renaixement: el canvi del paradigma aristotèlic. El realisme polític de Maquiavel.
- El racionalisme. Descartes. L’autor i el seu context filosòfic.
- L’empirisme. Hume. L’autor i el seu context filosòfic.
- El liberalisme polític. Locke.
- La Il·lustració francesa. Rousseau.
- L’idealisme transcendental. Kant. L’autor i el seu context filosòfic.
Bloc 5. La filosofia contemporània
- Marx. L’autor i el seu context filosòfic.
- Nietzsche. L’autor i el seu context filosòfic.
- La filosofia espanyola: Ortega y Gasset. L’autor i el seu context filosòfic.
- La racionalitat dialògica de Habermas. L’autor i el seu context filosòfic.
- Habermas i la crítica de l’Escola de Frankfurt.
- El pensament postmodern.
Per tot això es proposa, per a cadascuna de les dues opcions, una estructura consistent en tres preguntes, una de les quals de caire pràctic, relativa a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia, amb una distribució de la puntuació de 5 punts per a la primera pregunta, 2,5 punts per a la segona i 2,5 per a la tercera.
La primera pregunta, de tipus pràctic, constarà de dues parts:
- La primera part consistirà a realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure els elements següents:
- Contextualització del tex i/o del pensament de l'autor amb el marc històric, sociocultural i filosòfic de l'època.
- Identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text.
- Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.
- La segona part consistirà en una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text.
La segona pregunta: consistirà a explicar una teoria, una expressió, un concepte o algun aspecte concret de la filosofia d’un autor del currículum.
La tercera pregunta: consistirà a establir una relació o comparació entre conceptes o teories fonamentals dels autors del currículum.
A la segona i tercera pregunta l’alumnat podrà escollir una entre dues opcions.
Criteris generals d'avaluació
Els criteris generals d’avaluació són els que estableix el currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 35/2015, de 15 de maig (BOIB núm. 73, del 16), que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:
A la primera part de la primera pregunta, que valdrà 3,5 punts com a màxim, l’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i precisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:
- Correcta contextualització. (1 punt)
- Encert en la identificació del tema/problema/qüestió concreta de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text. (0,5 punts)
- Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)
NB. A cada apartat és valorarà l’ordre, la claredat i la precisió en l’exposició.
A la segona part de la primera pregunta, que valdrà com a màxim 1,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap argumentar la seva valoració crítica respecte dels conceptes o teories que són presents al text, o que la pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat: - Donar bons arguments que donin suport a la valoració crítica.
- Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.
A la segona pregunta, amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió.
- Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. (2 punts)
- Ordre expositiu, claredat i precisió en l’explicació. (0,5 punts)
A la tercera pregunta, que es valorarà amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.
- Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. (1 punt)
- Establir i explicar les relacions correctament. (1 punt)
- Ordre expositiu, claredat i precisió en l’exposició. (0,5 punts)
Es podrà davallar fins a un 10 per cent de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.
Professor designat per la universitat