Informació de la matèria

• Estructura de l'examen
• Criteris generals d'avaluació
• Informació addicional de la matèria

Estructura de l'examen

L’examen constarà, per a cada opció (A i B), de les parts següents:

Primera part (tema) (3,5 punts): un tema que s’haurà de triar entre dos, pertanyents als apartats finals del bloc 1 (segle XVIII), al bloc 2 o al bloc 3.

Segona part (comentari) (3,5 punts): un comentari guiat d’un text o d’un mapa que s’haurà de triar entre dues propostes, pertanyents als apartats finals del bloc 1 (segle XVIII), al bloc 2 o al bloc 3. Les qüestions orientatives del comentari guiat inclouran preguntes de contextualització general del document i altres de més específiques i/o que impliquin fer una anàlisi crítica del material.       

Tercera part (qüestions de resposta breu) (3 punts): dues preguntes de resposta breu (es recomana una resposta de mitja cara de full per a cadascuna), que s’hauran de triar entre quatre. Cada pregunta es valorarà sobre un màxim d’1,5 punts. D’aquestes quatre qüestions, dues faran part del bloc temàtic 1 (des de la prehistòria al segle XVIII), i dues, de la resta del temari.

Criteris generals d'avaluació

• Coneixement global de la matèria i capacitat de síntesi.
• Capacitat analítica i no merament descriptiva. Així, per exemple, en les preguntes de qüestions polítiques es valorarà de forma especialment positiva la capacitat d’indicar els trets fonamentals de cada programa polític, constitució, etc. (divisió de poders, programa econòmic....).
• Els comentaris de text poden ser resolts de diverses maneres, totes igualment vàlides; l’alumne pot optar per respondre a les preguntes plantejades conjuntament o per separat, però també aplicar alguna de les metodologies habituals per a comentaris (per exemple: enquadrament, anàlisi, comentari-conclusió, etc.). És convenient, en tot cas, combinar la resposta explícita o implícita a les qüestions plantejades amb alguna mena de referència (preferentment citacions i explicacions) al document; de manera orientativa, el treball amb el document (resum, citacions, al·lusions, anàlisi, etc.) representarà entorn de la meitat dels punts d’aquesta part de la prova. Es valorarà de manera molt positiva la capacitat d’abordar amb sentit rigorós i crític el material objecte d’anàlisi.
• Cal analitzar les causes i conseqüències de les qüestions tractades.
• Capacitat de contextualització: indicació de la cronologia i l’espai, personatges més transcendents i altres aspectes que tinguin relació amb la pregunta o el text.
• Ús de vocabulari específic, correcte i rigorós, com també definició clara dels conceptes.
• Claredat expositiva i absència de contradiccions.
• Capacitat de concreció.
• Al marge de les preguntes específiques relatives a les Balears, es valorarà al llarg de tota la prova de forma especialment positiva la incorporació de referències a la història de les Illes, com també la capacitat de relacionar el tema o fenomen tractat amb la situació europea. En el cas de les qüestions de resposta breu on es demana de manera explícita una referència a les Balears, aquesta tindrà una ponderació de 0,5 punts.
• La presentació i ortografia es tindran en consideració. En els casos més greus podran suposar una penalització de fins al 10 per cent de la nota final.
• De manera orientativa, l’espai assignat a cada part de l’examen és el següent: per al tema: una cara i mitja de full. Per al comentari: una cara i mitja de full. Per a les qüestions de resposta breu: una cara de full (mitja cara per a cada qüestió).

Informació addicional de la matèria

• Programa de referència
• Annex: relació de temes, documents, i qüestions breus de referència. PBAU 2022-23
• Resum reunió PBAU Història d’Espanya 11-X-2022

Professor designat per la universitat

Dr. David Ginard Féron
Edifici Ramon Llull
Universitat de les Illes Balears
Telèfon: 971 17 27 44
Contacte