Història de l'Art

Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions
Estructura de l'examen
Criteris d'avaluació
- Criteris de correcció i avaluació
- Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica
Model d'examen o de pregunta competencial
Informació addicional de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:

A. Aproximació a la Història de l’Art

El debat sobre la definició d’art. El concepte de l’art al llarg de la història.
El llenguatge artístic: l’art com a forma de comunicació. La varietat de codis i llenguatges. Símbols i iconografia en l’art. La subjectivitat creadora. La complexitat de la interpretació. El judici estètic.
Terminologia i vocabulari específic de l’art en l’arquitectura i les arts plàstiques.
Eines per a l’anàlisi de l’obra d’art: elements tècnics, formals, i estilístics. Estudi iconogràfic i significat, identificació, contextualització i rellevància de l’obra. L’anàlisi comparativa.
Influències, préstecs, continuïtats i ruptures en la Història de l’Art.

B. L’art i les seves funcions al llarg de la història

L’art com a instrument magicoritual al llarg de la història.
L’art com a dispositiu de dominació i control: des de les primeres civilitzacions urbanes fins a la societat contemporània.
L’art i el seu valor propagandístic: des del món antic fins a l’actual societat de consum.
L’art i la seva funció didàctica i religiosa en les societats teocèntriques.
Art, mecenatge i col·leccionisme com a elements de diferenciació social.
L’art com a mitjà de progrés, crítica i transformació sociocultural des del pensament il·lustrat fins a l’actualitat.
L’art com a idioma de sentiments i emocions.
L’art com a expressió dels avanços tecnològics: des de la Revolució Industrial fins a l’era digital

C. Dimensió individual i social de l’art

Art i identitat individual: la necessitat de representar-nos. La imatge del cos humà. El gènere del retrat. L’evolució en la imatge de l’artista.
Art i identitat col·lectiva: escoles, regionalismes i cerca d’identitat.
La representació de la dona en l’art des d’una perspectiva crítica.
La dona com a artista. La lluita per la visibilitat al llarg de la història de l’art.

D. Realitat, espai i territori en l’art

Art i realitat: imitació i interpretació. La revolució de la fotografia i el cinema.
Arquitectura i espai: la creació d’espais arquitectònics.
Pintura i perspectiva: la conquesta de la tercera dimensió.
Art i intervenció en el territori: l’urbanisme com a art.
Art i medi ambient. La naturalesa i la representació de les emocions. Arquitectura, urbanisme i disseny sostenible. La contribució de l’art als objectius de desenvolupament sostenible.
El patrimoni artístic: preservació, conservació i usos sostenibles. Museografia i museologia.

Competències

Identificar diferents concepcions de l’art al llarg de la història, seleccionant i analitzant informació de manera crítica, per valorar la diversitat de manifestacions artístiques com a producte de la creativitat humana i fomentar-ne el respecte.
Reconèixer els diversos llenguatges artístics com una forma de comunicació i expressió d’idees, desitjos i emocions, utilitzant amb correcció la terminologia i el vocabulari específic de la matèria, per expressar amb coherència i fluïdesa els seus propis judicis i sentiments i mostrar respecte i empatia pels judicis i expressions dels altres.
Distingir les diferents funcions de l’art al llarg de la història, analitzant la dimensió religiosa, ideològica, política, social, econòmica, expressiva i pròpiament estètica de l’obra d’art, de la seva producció i la seva percepció, per promoure una apreciació global i un judici crític i informat d’aquests.
Identificar i caracteritzar els principals moviments artístics al llarg de la història, reconeixent les relacions d’influència, préstec, continuïtat i ruptura que es produeixen entre ells, per comprendre els mecanismes que regeixen l’evolució de la història de l’art i fomentar el respecte i estima de les manifestacions artístiques de qualsevol època i cultura.
Identificar i contextualitzar espacial i temporalment a les més rellevants manifestacions i personalitats artístiques, analitzant el seu entorn social, polític i cultural, i els seus aspectes biogràfics, per valorar les obres i als seus artistes com a expressió de la seva època i àmbit social, apreciar la seva creativitat i promoure el coneixement de diverses formes d’expressió estètica.
Conèixer i valorar el patrimoni artístic en l’àmbit local, nacional i mundial, analitzant-ne exemples concrets de l’aprofitament i de les funcions, per contribuir a la seva conservació, el seu ús compromès a favor de la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible, la seva promoció com a element conformador de la identitat individual i col·lectiva, i com a dinamitzador de la cultura i l’economia.
Distingir i descriure els canvis estètics i els cànons de bellesa al llarg de la història de l’art, realitzant anàlisis comparatives entre obres de diversos estils, èpoques i llocs, per formar-se una imatge ajustada de si mateix i consolidar una maduresa personal que permeti mostrar sensibilitat i respecte envers la diversitat superant estereotips i prejudicis.
Integrar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història de l’art, analitzant el paper que ha ocupat la dona i la imatge que se n’ha donat en els diferents estils i moviments artístics, per visibilitzar les artistes i promoure la igualtat efectiva entre dones i homes.

Estructura de l'examen

L’examen consta de tres preguntes que l’alumne ha de respondre obligatòriament per superar la prova (nota mínima: 5). La tercera pregunta no té opcionalitat, perquè és competencial.

Conceptes, estils i contextos historicoartístics (2 punts)
Definicions relatives al context històricoartístic (4 punts)
Comentari d’una obra artística (4 punts). Pregunta competencial.

PREGUNTA 1

Contestau les definicions referides a un context historicoartístic o de caràcter tècnic que s’ofereixen més avall. Responeu deu de les definicions proposades amb el terme al qual es corresponen. Cada qüestió té un valor de 0,2 punts (2 punts)

PREGUNTA 2

La prova consisteix a respondre adequadament les preguntes de format breu que es plantegen amb relació a quatre imatges, relatives a: estil, manifestació artística, iconografia o tipologia, context cronològic i cultural. La resposta ha de ser concreta, clara i adaptada a l’espai de què es disposa. Cada imatge té un valor de dos punts. S’han de triar dues imatges de les quatre. (4 punts en total).

PREGUNTA 3

Redactau un comentari de la imatge següent, en què analitzeu qüestions formals, iconogràfiques i estilístiques (4 punts).
Partint de la seva contextualització en el marc històric i estilístic, heu de fer un comentari específic textual (formal i iconogràfic) i dels elements més significatius.
Aquesta pregunta és competencial, per la qual cosa no té optativitat i l'heu de contestar obligatòriament.

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

Valorar i respectar la diversitat de manifestacions artístiques a partir de la investigació i el debat al voltant de les diferents concepcions de l'art i l'anàlisi d'obres concretes sobre les quals es pot comprovar la pertinència d'aquestes concepcions.
Elaborar i expressar amb coherència i fluïdesa judicis i emocions propis sobre les obres d'art, i mostrar respecte i empatia pels judicis i expressions dels altres, utilitzant la terminologia i el vocabulari específic de la matèria i demostrant un coneixement bàsic dels diversos llenguatges artístics.
Distingir i analitzar les funcions i les dimensions religiosa, ideològica, política, social, econòmica, expressiva i pròpiament estètica de les obres d'art, demostrant-ne una comprensió i un judici crític i fonamentat, i de la seva producció i percepció.
Conèixer i explicar les manifestacions i els moviments artístics principals, identificant-ne i analitzant-ne el context cultural, la vinculació amb les funcions atribuïbles a l'art, les característiques estilístiques fonamentals i el desenvolupament en el temps.
Reconèixer els mecanismes que regeixen l’evolució de la història de l’art a partir de l’anàlisi comparativa d’obres de diverses èpoques i de l’explicació de les relacions d’influència, préstecs, continuïtat i ruptura que es produeixen entre estils, autors i moviments.
Elaborar comentaris historicoartístics de diferents obres d'art a partir del coneixement crític i argumentat del context històric, les funcions i la rellevància social, política i cultural, valorant i respectant diferents obres i formes de manifestacions artístiques.
Identificar i analitzar la complexitat del procés de creació artística, elaborant ressenyes biogràfiques sobre les figures més destacades i atenent aquells aspectes personals que facilitin la comprensió del significat i del valor de l'obra, prenent consciència del paper de l'artista en el procés creador.
Comprendre la importància de la conservació i la promoció del patrimoni artístic, investigant sobre els processos d'adquisició, conservació, exhibició i ús sostenible d'obres d'art, així com sobre l'impacte positiu i negatiu que hi tenen les accions humanes.
Analitzar el paper conformador de la identitat individual i col·lectiva que posseeixen l'art i el patrimoni artístic, i analitzar les autorepresentacions humanes i l'ús de recursos estètics i iconogràfics en la generació i manteniment dels vincles grupals.
Elaborar arguments propis sobre la noció de bellesa, comparant cànons i obres de diversos tipus, estils, èpoques i llocs, apreciant la diversitat com a font d'enriquiment, superant estereotips i prejudicis i promovent la formació d'una imatge ajustada de si mateix.
Conèixer les principals figures femenines de la història de l'art, donant visibilitat a la dona com a artista, analitzant el context polític, social i cultural en qual varen desenvolupar la seva producció artística i reconeixent el seu esforç per fer-s’hi valer.
Conèixer i analitzar críticament la imatge que s'ha donat de la dona en la història de l'art mitjançant l'anàlisi comparativa d'obres de diferents èpoques i cultures en les quals es representin figures, rols, símbols i temes relacionats amb la feminitat.

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d’11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica al seu article 13.10 que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els següents aspectes:

L’adequació al que es demana l’enunciat.
La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

El corrector marcarà els errors a l’exercici i especiﬁcarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
- Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
- Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
- A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
- Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.