Geografia

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 43/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:

Estructura de l'examen i criteris d'avaluació

L’examen de Geografia de les PAU constarà de 4 parts, amb una valoració de 2,5 punts cada una i distribuïdes de la següent manera:

Part 1: Exercici de mapatge i localització. Es podrà escollir entre dues opcions, una vinculada al bloc B i l’altra vinculada al bloc C.
Part 2: Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) del bloc B. Sense opcionalitat.
Part 3: Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) del bloc C. Sense opcionalitat.
Part 4: Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) dels blocs A i C. Es podrà escollir entre dues opcions.

Tots els exercicis tindran una valoració de 2,5 punts.

Part 1 (2,5 punts)

A l’exercici de mapatge, es demana la identificació d'alguns elements (establint el nombre d'àrees a plasmar), sobre un mapa mut, en el qual l'alumne ha de localitzar correctament les àrees o els punts requerits assenyalant-ne els topònims. El mapa ha d’incloure la llegenda corresponent i un comentari breu situat en un espai delimitat per un requadre. Temàticament, els elements dels quals es demana la cartografia són els indicats a l’annex I. (2,5 punts)

Per a aquest exercici s’empraran dos mapes d’Espanya. Per a l’opció vinculada al bloc B s’utilitzarà un mapa on estaran indicades les principals unitats de relleu. Per a l’opció vinculada al bloc C s’utilitzarà un mapa amb les divisions administratives en comunitats autònomes i províncies.

Les concrecions que s’inclouen en aquesta part són les següents:

12. Utilitza adequadament el vocabulari relatiu a la Geografia Física, relacionant-ho amb exemples representatius del medi físic espanyol i balear.

13. Identifica en un mapa les diferents unitats del relleu espanyol així com les zones geomorfològiques i litològiques principals.

15. Identifica a un mapa les diferents zones climàtiques d'Espanya.

21. Localitza a un mapa les principals regions biogeogràfiques d’Espanya així com la distribució d'algunes de les espècies vegetals més característiques.

23. Localitza en un mapa les principals conques hidrogràfiques d'Espanya i les associa amb el vessant corresponent.

28. Utilitza adequadament el vocabulari relatiu a la Geografia Humana, relacionant-ho amb la casuística espanyola i balear.

32. identifica, a partir de mapes o gràfics, les zones més i menys poblades d’Espanya, analitzant-ne les causes i determinant els problemes que es deriven d'aquest desequilibri.

35. Analitza, a partir de mapes, la jerarquia urbana d'Espanya i la manera com intervé en l'ordenació del territori. Localitza sobre un mapa les principals àrees metropolitanes, ciutats i conurbacions d’Espanya.

40. Localitza a un mapa les principals regions agràries d’Espanya així com la distribució d'algunes de les espècies agrícoles i ramaderes més característiques.

47. Localitza en un mapa les principals regions industrials espanyoles i analitza la manera com els factors de localització les han configurat.

49. Analitza mapes de xarxes de transport i en fa una valoració com a instrument d'ordenació del territori. Coneix les característiques i localitza sobre un mapa els principals ports i aeroports d’Espanya i Balears.

51. Analitza els factors que justifiquen l'atractiu d’Espanya i les Illes Balears i les característiques dels diferents models de turisme que s'hi desenvolupen. Localitza sobre un mapa les principals destinacions turístiques d’Espanya i Balears.

Part 2 (2,5 punts)

Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) del bloc B. Sense opcionalitat. L’exercici serà introduït per una font (un mapa, una imatge, un gràfic, una taula amb dades o un text) i constarà d’un comentari guiat a partir de quatre preguntes, que es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. Les fonts i els temes dels comentaris podran ser els recollits a l’Annex III.

  • Les dues primeres preguntes es destinaran a descriure, analitzar i interpretar el fenomen que queda reflectit a la font. Cal fer referència a la informació continguda a la font introduïda (0,5 punts per pregunta).
  • La tercera pregunta servirà per relacionar les dades de la font amb les causes i/o conseqüències del fenomen (0,75 punts).
  • La quarta pregunta consistirà a definir breument un terme a triar entre tres, relacionats amb la temàtica de la font. Cal exemplificar cada concepte en relació amb la matèria. A l’annex II, hi ha la relació de termes que poden ser objecte de definició, organitzats per blocs (0,75 punts).

Les concrecions que s’inclouen en aquesta part són les següents:

12. Utilitza adequadament el vocabulari relatiu a la Geografia Física, relacionant-ho amb exemples representatius del medi físic espanyol i balear.

13. Identifica en un mapa les diferents unitats del relleu espanyol així com les zones geomorfològiques i litològiques principals.

14. Exposa els trets bàsics del relleu espanyol així com els de les diferents unitats morfoestructurals (peninsulars i insulars) que l'integren analitzant els factors que expliquen aquestes diferències.

15. Identifica a un mapa les diferents zones climàtiques d'Espanya.

16. Descriu els climes d'Espanya a partir dels elements característics i analitza els factors que els expliquen.

17. Extreu informació a partir de climogrames i els relaciona amb espais geogràfics concrets, analitzant els factors que expliquen els caràcters termopluviomètrics descrits.

18. Analitza les principals situacions i els tipus de temps que es poden donar a Espanya i a Balears a partir de mapes meteorològics.

19. Analitza les causes del canvi climàtic i n'estableix les conseqüències a nivell global i per al nostre país.

20. Reconeix a partir de fotografies la diferència entre paisatge natural i humanitzat.

21. Localitza a un mapa les principals regions biogeogràfiques d’Espanya així com la distribució d'algunes de les espècies vegetals més característiques.

22. Descriu, a partir d'imatges geogràfiques els trets principals de les formacions vegetals espanyoles, analitzant els factors que les expliquen i associant-les a espais geogràfics concrets.

23. Localitza en un mapa les principals conques hidrogràfiques d'Espanya i les associa amb el vessant corresponent.

24. Descriu els caràcters principals dels rius espanyols i analitza els factors que els expliquen.

25. Reconeix la riquesa derivada de la diversitat paisatgística i la seva potencialitat com a recurs per al desenvolupament econòmic de les comunitats.

26. Identifica i explica, a partir de diverses fonts, els principals problemes que es derivin dels caràcters del nostre medi físic, especialment aquells que puguin derivar en situacions catastròfiques i enumera polítiques i accions que puguin ajudar en la gestió de catàstrofes.

27. Exposa, a partir de diverses fonts, els problemes mediambientals derivats de l’acció humana sobre l’entorn i analitza els principals instruments desenvolupats a nivell institucional per afrontar-los alhora que proposa mesures des de l’acció ciutadana tendents a assolir un model de desenvolupament sostenible.

Part 3 (2,5 punts)

Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) del bloc C. Sense opcionalitat. L’exercici serà introduït per una font (un mapa, una imatge, un gràfic, una taula amb dades o un text) i constarà d’un comentari guiat a partir de quatre preguntes, que es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. Les fonts i els temes dels comentaris podran ser els recollits a l’Annex III.

  • Les dues primeres preguntes es destinaran a descriure, analitzar i interpretar el fenomen que queda reflectit a la font. Cal fer referència a la informació continguda a la font introduïda (0,5 punts per pregunta).
  • La tercera pregunta servirà per relacionar les dades de la font amb les causes i/o conseqüències del fenomen (0,75 punts).
  • La quarta pregunta consistirà en definir breument un terme relacionat amb la temàtica de la font, a escollir entre 3. Cal exemplificar-lo en relació amb la matèria. A l’annex II hi ha la relació de termes que poden ser objecte de definició, organitzats per blocs. (0,75 punts)

Les concrecions que s’inclouen en aquesta part són les següents:

28. Utilitza adequadament el vocabulari relatiu a la Geografia Humana, relacionant-ho amb la casuística espanyola i balear.

29. Reconeix les fonts i les eines per estudiar la població.

30. Utilitza fonts diverses (textos, taules de dades, gràfics i cartografia) per obtenir informació sobre l’evolució de les variables vegetatives i els moviments migratoris així com sobre l’estructura de la població espanyola i balear durant els segles XX i XXI.

31. Analitza a partir de mapes les similituds i les diferències que s'aprecien en les variables vegetatives i els fenòmens migratoris d’Espanya.

32. Identifica, a partir de mapes o gràfics, les zones més i menys poblades d’Espanya, analitzant-ne les causes i determinant els problemes que es deriven d'aquest desequilibri.

33. Identifica i analitza a partir de diferents fonts els reptes demogràfics principals de l’Estat Espanyol (especialment l'envelliment de la població i l'abandonament de zones rurals) i apunta algunes mesures per afrontar-los.

34. Reconeix les etapes principals del procés d'urbanització d'Espanya i les seves característiques.

35. Analitza, a partir de mapes, la jerarquia urbana d'Espanya i la manera com intervé en l'ordenació del territori.  Localitza sobre un mapa les principals àrees metropolitanes, ciutats i conurbacions d’Espanya.

36. Utilitzant plànols o imatges de satèl·lit, analitza la morfologia i l'estructura urbana.

37. Identifica i qüestiona, a partir de diferents fonts, els principals problemes que afecten els centres urbans i ofereix solucions sostenibles.

Part 4 (2,5 punts)

Exercici (comentari guiat a partir de 4 preguntes, introduït per un mapa, gràfic, taula o text) dels blocs A i C. Es podrà escollir entre dues opcions. L’exercici serà introduït per una font (un mapa, una imatge, un gràfic, una taula amb dades o un text) i constarà d’un comentari guiat a partir de quatre preguntes, que es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. Les fonts i els temes dels comentaris podran ser els recollits a l’Annex III.

  • Les dues primeres preguntes es destinaran a descriure, analitzar i interpretar el fenomen que queda reflectit a la font. Cal fer referència a la informació continguda a la font introduïda (0,5 punts per pregunta).
  • La tercera pregunta servirà per relacionar les dades de la font amb les causes i/o conseqüències del fenomen (0,75 punts).
  • La quarta pregunta consistirà a definir breument un terme a triar entre tres, relacionats amb la temàtica de la font. Cal exemplificar cada concepte en relació amb la matèria. A l’annex II, hi ha la relació de termes que poden ser objecte de definició, organitzats per blocs (0,75 punts).

Les concrecions que s’inclouen en aquesta part són les següents:

1. Explica com la posició geogràfica d'Espanya i les Illes Balears afecta els seus caràcters físics (relleu, clima i vegetació) i humans (població i economia). Coneix els conceptes geogràfics generals i aquells relacionats amb les Illes Balears i Espanya a Europa i al món.

2. Compara, mitjançant indicadors socioeconòmics aportats per diverses fonts, la situació d'Espanya i Illes Balears en relació amb altres països, especialment de la Unió Europea.

3. Argumenta sobre els aspectes positius i negatius de la globalització amb exemples que afecten Espanya i/o Balears.

4. Identifica organismes internacionals de què forma part Espanya i analitza les repercussions de la seva participació en aquestes institucions a partir de diferents fonts d'informació geogràfica.

5. Identifica els Objectius de Desenvolupament Sostenible i dissenya accions d'acord amb aquests.

6. Descriu les principals polítiques de la Unió Europea i proposa exemples concrets que mostren la seva influència a la vida quotidiana.

7. Identifica en un mapa els països que integren la Unió Europea.

8. Exposa les característiques de l'organització territorial espanyola establerta per la Constitució del 1978.

9. Identifica en un mapa les comunitats i les ciutats autònomes, les províncies i les principals ciutats d'Espanya.

10. Reconeix els desequilibris socioeconòmics i els contrastos territorials existents entre les comunitats autònomes espanyoles a partir de diferents fonts d'informació geogràfica i és capaç d'explicar les raons que els justifiquen.

11. Distingeix els trets essencials de les polítiques de cohesió i desenvolupament regional i la importància d'assolir un creixement harmonitzat que asseguri l'estat de benestar.

38. Explica, a partir de fonts gràfiques, l’evolució de variables relacionades amb els diferents sectors econòmics.

39. Descriu i analitza, partint de fonts diverses, les diferències existents entre les comunitats autònomes quant al pes de diferents sectors econòmics o branques d'activitat.

40. Localitza a un mapa les principals regions agràries d’Espanya així com la distribució d'algunes de les espècies agrícoles i ramaderes més característiques.

41. Descriu, a partir de fotografies, els principals caràcters dels paisatges agraris d'Espanya analitzant els factors que els expliquen i assenyalant-ne les potencialitats i els problemes, dins d'un context econòmic globalitzat, valorant-ne el grau de sostenibilitat.

42. Exposa els caràcters actuals del medi rural espanyol i els reconeix com el producte de l'evolució històrica, especialment des del 1950 en endavant.

43. Explica els aspectes principals de la PAC i valora les potencialitats i els reptes que se’n deriven.

44. Analitza la realitat del sector pesquer espanyol i l'impacte de la política pesquera comuna per, a partir de diferents fonts, identificar els problemes a què s'enfronta i plantejar propostes sostenibles de solució.

45. Analitza, a partir de fonts diverses, la realitat energètica espanyola i balear (producció i consum), determina potencialitats i problemes que se'n deriven i valora intents de solució des d'una perspectiva sostenible.

46. Explica el procés d'industrialització a Espanya des del 1950 en endavant: etapes i estructura actual.

47. Localitza en un mapa les principals regions industrials espanyoles i analitza la manera com els factors de localització les han configurat.

48. Exposa les característiques dels diferents espais industrials, valorant les potencialitats i les dificultats a què s'enfronten dins de la Unió Europea i d'una economia globalitzada.

49. Analitza mapes de xarxes de transport i en fa una valoració com a instrument d'ordenació del territori.  Coneix les característiques i localitza sobre un mapa els principals ports i aeroports d’Espanya i Balears.

50. Analitza, a partir de fonts diverses, l'evolució del turisme des del 1960 així com la seva importància social i econòmica per a Espanya en general i per a algunes comunitats autònomes en particular.

51. Analitza els factors que justifiquen l'atractiu d’Espanya i les Illes Balears i les característiques dels diferents models de turisme que s'hi desenvolupen.  Localitza sobre un mapa les principals destinacions turístiques d’Espanya i Balears.

52. Identifica, a partir de diferents fonts, les potencialitats i els problemes que es deriven del turisme i proposa solucions que valorin la sostenibilitat del sistema.

53. Analitza, a partir de diferents fonts, l'estructura de l'actual balança de pagaments espanyola i explica les conseqüències que se'n deriven.

54. Valora, a partir de diverses fonts, la importància dels serveis socials i presenta propostes que permetin el manteniment de l’Estat de Benestar.

Criteris de correcció

  1. Es valorarà el coneixement i la comprensió dels factors físics i humans que contribueixen a la configuració geogràfica del territori, la seva diversitat, sostenibilitat i desequilibris socioeconòmics.
  2. Es valorarà la capacitat per comprendre i exposar les relacions causa-efecte existents entre els condicionaments naturals i l’acció humana.
  3. Es valorarà el grau de comprensió de les evidències geogràfiques, la capacitat per extreure informació, l'anàlisi comparativa de les dades, el comentari de les situacions relacionant-les amb les causes i les possibles conseqüències i la utilització correcta del vocabulari geogràfic.

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d’11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica al seu article 13.10 que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els següents aspectes:
 
  1. L’adequació al que es demana a l’enunciat.
  2. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

  • El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
  • La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
    • Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
    • Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
    • A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
    • Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Model d'examen o de pregunta competencial

Informació addicional de la matèria

Procediments específics i material

  • Per a la realització de l'exercici 1, es podran fer servir bolígrafs, pintures o retoladors de colors que no siguin ni vermell ni verd.

 Annexos

Professor especialista

 

suport