Física

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

Els sabers bàsics es concreten a partir de la pàgina 297 del PDF amb el Decret 43/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria.

Estructura de l'examen

L’examen constarà de cinc preguntes: una de camp gravitatori (2 o 2,5 punts), una de camp elèctric (1,25 o 1,5 p), una de camp magnètic (1,25 o 1,5 p.), una de vibracions i ones, aquest bloc inclou òptica, (2,5 o 3 p.) i una del bloc de física relativista, quàntica, nuclear i de partícules (1,5, 2 o 2,5 p.). Les preguntes tindran apartats, cada un dels quals amb la seva puntuació.

Almenys un bloc no tindrà preguntes opcionals i els blocs amb preguntes opcionals es presentaran d'una d'aquestes dues maneres:

a) Només algunes preguntes són opcionals.
b) Les preguntes estan dividides en dos grups perquè s'elegeixi respondre les preguntes d'un grup.

Si un alumne contesta els dos apartats opcionals, només es corregirà el primer que hagi començat en el full de resposta.

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

  1. S'ha de justificar la resposta sempre. La valoració d'una resposta pot ser zero, encara que la solució donada sigui correcta, quan el corrector consideri que s'havia de justificar l'obtenció de la resposta i la justificació no s'hagi donat o sigui incorrecta.
  2. En la resolució de problemes, es valorarà el plantejament correcte, clar i raonat. En la redacció de respostes, es valorarà la correcció, la precisió i la claredat del text.
  3. Quan la resposta a un enunciat hagi de ser un resultat numèric, es valorarà:
    1. La correcció del valor donat com a solució.
    2. La presència i la correcció de les unitats del valor solució en el sistema internacional d'unitats.
  4. Quan els criteris de correcció específics de les preguntes estableixin la resta de punts per incorreccions (per exemple, perquè les unitats d'un resultat numèric són incorrectes o no s'han indicat), la valoració mínima que pot tenir una pregunta és de 0 punts: si la nota d'una pregunta arriba a ser negativa, es pot posar en la correcció, però, en el còmput de la nota de l'examen, es comptabilitzarà com a zero.
  5. Amb els enunciats de l'examen es lliurarà un formulari, que contindrà constants físiques i algunes dades. Amb els enunciats de l’examen, es lliuraran les constants necessàries per resoldre’n els exercicis.
  6. En els resultats intermedis i final, s'han d’escriure les unitats.
  7. Els apartats d'un enunciat que en tingui es corregiran independentment. Els apartats que necessitin el resultat numèric d'un apartat anterior per resoldre's es corregiran assumint que el resultat numèric de l'apartat anterior és correcte, tant si ho és realment com si no.
  8. Els problemes inacabats es valoraran en la mesura que compleixin alguns dels criteris particulars indicats per a cadascun.
  9. Es pot dur un regle i es pot utilitzar calculadora científica, però no s’autoritza l’ús de les que portin informació emmagatzemada o puguin transmetre-la.
  10. Si s’ha de resoldre una equació de segon grau i es fa amb calculadora, no fa falta redactar les operacions de la resolució de l’equació, però s’hi ha d’indicar explícitament «L’equació de segon grau s’ha resolt amb la calculadora».
  11. La resolució dels problemes d’òptica geomètrica s’ha de fer amb el criteri DIN, i al començament de la resolució s’escriurà explícitament «S’usa el criteri de signes DIN».

S’establiran puntuacions per a les diferents parts de la resolució o la resposta de cada pregunta.

A cada pregunta, cadascun dels següents errors deduirà 0,1 punts:

a) Error d'unitats: Absència o incorrecció de les unitats d'una magnitud física que les tingui a les dades de l'enunciat transcrits al full de l'examen, als resultats intermedis i al resultat final.
Les unitats del resultat final seran incorrectes si se sol·licita el resultat en unes unitats concretes, o en un múltiple o submúltiple d'una unitat, i s'utilitzen altres unitats o altres múltiples o submúltiples. Per exemple, si se sol·licita un resultat en mJ, els resultats que s'expressin a J o N m es consideraran incorrectes.
No es considerarà un error d'unitats l'omissió de les unitats en substituir valors numèrics en una equació.
b) Error del caràcter vectorial: Absència del símbol de vector en una magnitud vectorial més d’una vegada.
c) Error del caràcter escalar: Presència del símbol de vector en una magnitud escalar més d’una vegada.
d) Error d'arrodoniment: arrodonir un resultat intermedi que suposi una modificació del valor en més d'un 5%.
e) Error pels prefixos: Ús incorrecte dels prefixos des de pico fins a Tera, però si l’ús incorrecte dona lloc a un resultat físicament absurd, el resultat calculat no es donarà per bo.
f) Error per un múltiple de 10: El resultat difereix de la solució per un factor múltiple de 10, però si el factor dona un resultat absurd físicament, el resultat calculat no es donarà per bo.
g) Error de transcripció d'una dada: Dada de l'enunciat transcrita erròniament, però el resultat no es considerarà correcte si el valor de la dada transcrita erròniament implica un canvi qualitatiu que simplifiqui la resolució o condueixi a un resultat físicament absurd.

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d’11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica al seu article 13.10 que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els següents aspectes:
 
  1. L’adequació al que es demana a l’enunciat.
  2. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

  • El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
  • La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
    • Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
    • Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
    • A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
    • Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.

Quan una pregunta s'hagi de respondre amb la producció d'un text, la resposta correcta es podrà redactar amb una frase o text breu. La producció de textos extensos no és l'objecte principal de l'avaluació de la prova de Física. Les frases que connecten càlculs (p. e. «s’aplica el principi de conservació de l’energia» o «usam l’equació de Descartes amb el criteri DIN») no es consideraran part de la producció de text de la resposta.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Model d'examen o de pregunta competencial

Informació addicional de la matèria

Procediments específics i material

  • Es pot dur un regle, un bolígraf de tinta blava i un de tinta negra i es pot utilitzar calculadora científica, però no s’autoritza l’ús de les que tenguin informació emmagatzemada o puguin transmetre-la.

Professor especialista

 

suport