Màster Universitari. Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió

Any acadèmic 2021-22

Consulta els terminis de preinscripció, admissió i matrícula per al curs 2021-22 d'aquest màster.
També podeu veure altres terminis a aquest enllaç.
Podeu consultar aquesta informació per l'oferta per a l'any acadèmic: 2020-21.

Informació general sobre els TFM

El Treball de Fi de Màster (TFM) consisteix en la realització d’un treball acadèmic, inèdit i elaborat específicament per a aquesta finalitat, on l’estudiant ha d’aplicar, de manera individual i sota la supervisió d’un o més tutors, competències adquirides al llarg de la titulació, i que permet, en funció dels perfils de cada pla d’estudis, l’avaluació de la capacitat professional, formativa i/o d’iniciació a la recerca de l’estudiant.

A continuació podeu consultar la informació referent a cada una de les fases en què es divideix la gestió acadèmica i administrativa del TFM d'acord amb l'Acord del Comitè de Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau pel qual s'aprova el Reglament propi per a l'elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears que entra en vigor l’any acadèmic 2020-21.

Matrícula del treball de fi de màster

L’estudiant s’ha de matricular de l’assignatura de TFM dins els terminis de matrícula o d’ampliació de matrícula establerts pel CEP abans de poder procedir a les següents fases del procés. Així mateix, cada titulació pot definir les condicions i els requisits que els estudiants han de complir per poder-se matricular al TFM (si escau, aquests requisits s’indicaran a la guia docent del TFM i a l’apartat d’informació específica de la titulació).

El nombre màxim de matrícules per superar el TFM és de quatre, més una matrícula addicional que serà concedida per la direcció del CEP, previ vistiplau de la direcció del màster.

Quan la defensa del TFM no es pugui dur a terme durant la primera matrícula vigent, l’estudiant es podrà matricular per tutela acadèmica l’any acadèmic immediatament posterior per poder efectuar la defensa del treball. La matrícula per tutela acadèmica comptarà com a segona matrícula i, una vegada finalitzat el període de tutela sense haver superat el TFM, les matrícules següents seran ordinàries.

En qualsevol cas, si s’efectua la defensa del TFM i el treball obté una qualificació de suspens, l’estudiant haurà de fer una nova matrícula ordinària sense poder optar a la matrícula per tutela acadèmica.

Assignació de propostes i tutors

Cada titulació publicarà la llista de propostes o línies generals sobre les quals els estudiants matriculats al TFM de la titulació podran elaborar el treball. Les propostes o línies constaran d’un o diversos professors que puguin ser tutors.

Les propostes s’assignaran seguint el procediment establert per cada titulació (si escau, aquest procediment s’indicarà a l’apartat d’informació específica de la titulació), i és responsabilitat de cada un dels tutors vetllar per la qualitat acadèmica del TFM.

Inscripció del projecte del treball de fi de màster

La inscripció del TFM constitueix un contracte docent entre l’estudiant i el tutor o els tutors.

Una vegada assignada la proposta de TFM a un estudiant, aquest formalitzarà la inscripció del treball dins els terminis establerts per a cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació), mitjançant l’aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, que permetrà a l’estudiant fer el seguiment de la seva sol·licitud.

Cal tenir en compte que a la sol·licitud d’inscripció l’estudiant ha de:

  • Fer constar el títol provisional del treball (sense emprar majúscules, excepte en els casos necessaris).
  • Fer constar el nom i els cognoms de cada un dels tutors i les adreces electròniques respectives (ha de comprovar que aquestes adreces són correctes, ja que aquest serà el mitjà a través del qual els tutors hauran d’acceptar la tutela del TFM per completar la inscripció del treball).
  • Adjuntar un guió del treball en format PDF i d’una grandària inferior a 100 MB.

Podreu fer el seguiment de la sol·licitud a la mateixa aplicació.

Lliurament del treball de fi de màster

L’acte de lliurament del TFM s’estén com la sol·licitud d’avaluació del TFM que fa l’estudiant.

El TFM es podrà lliurar dins els terminis establerts per cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació), sempre que l’estudiant tingui acceptada la sol·licitud d’inscripció i hagi pagat les taxes de matrícula i de gestió.

El lliurament del TFM consta de dues accions. En primer lloc, l’estudiant ha de fer la sol·licitud d’avaluació a l'aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, on podrà fer el seguiment de tot el procés. En aquest punt cal tenir en compte que:

  • Cal adjuntar la memòria del TFM en un únic document PDF seguint les normes establertes per cada titulació (la grandària d’aquest PDF ha de ser inferior a 100 MB).
  • La portada de la memòria ha de respectar el format de portada del TFM establert per als estudis de màster de la UIB.
  • Si el treball conté fitxers annexos en altres formats (àudio, vídeo, etc.) que no es poden incorporar al PDF de la memòria, aquests també es poden adjuntar a la sol·licitud en suport electrònic.
  • L’estudiant també haurà d’emplenar la llicència de distribució del TFM per indicar si accepta que el treball estigui en lliure accés o no al repositori institucional per poder consultar-lo públicament.

La segona acció necessària per completar el lliurament del TFM consisteix a lliurar la memòria del treball en format PDF (exactament la mateixa que s’ha lliurat al punt anterior) a la tasca que el responsable del TFM hagi designat a tal efecte a l’assignatura de TFM d'Aula digital de la titulació. Mitjançant l’ús de programes de detecció de plagi es revisarà el TFM i es generarà un informe que estarà a disposició de cada un dels tutors i dels membres del tribunal que hagin d’avaluar el treball, i que podrà ser tingut en consideració a l’hora d’acceptar el lliurament del TFM, així com en l’avaluació per part del tribunal.

Defensa del treball de fi de màster

La presentació i defensa del TFM és obligatòriament un acte públic en el qual l’estudiant farà una exposició oral davant un tribunal format, com a mínim, per tres membres: un president, un secretari i un vocal. Un cop acabada l’exposició, el tribunal obrirà un torn de qüestions sobre aspectes relacionats amb el treball.

La defensa pública del TFM s’haurà de dur a terme dins els terminis que estableixi cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Per poder dur a terme la defensa del TFM l’estudiant ha d’haver superat tots els altres crèdits necessaris per a l’obtenció del títol. Sens perjudici de l’anterior, un estudiant podrà defensar el TFM amb un màxim d’una assignatura no superada si així s’estableix a les directrius específiques del TFM de la titulació publicades a la seva pàgina web (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació).

La titulació pot designar un o diversos tribunals de TFM. En cas que la titulació designi un tribunal específic per a cada TFM, aquesta designació s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la data en què hagi finalitzat el dipòsit del treball. Una vegada ha estat informat de la designació, el president del tribunal (o el responsable del TFM o la direcció de la titulació) convocarà els altres membres, el tutor o els tutors i l’estudiant per a la presentació i defensa del treball en un màxim de deu dies hàbils.

En circumstàncies excepcionals en què el TFM contingui informació que pugui tenir la consideració de confidencial, el procediment per a la presentació i defensa pública es podrà modificar seguint les indicacions de l’article 10 del Reglament per a l’elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears. Per acollir-se a les especificacions dels TFM sotmesos a processos de protecció de dades o resultats, en el moment de lliurar el treball, l’estudiant o els tutors han de fer una sol·licitud raonada adreçada al CEP.

Avaluació del treball de fi de màster

Cada titulació establirà els criteris d’avaluació del TFM, que es faran públics per a cada any acadèmic i seran tinguts en compte pel tribunal a l’hora de qualificar el TFM (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Un cop acabada la presentació i defensa del TFM, el tribunal deliberarà sobre el grau d’acompliment de l’estudiant i determinarà la qualificació del treball, que s'incorporarà al seu expedient.

Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin.

Recursos a la web de la biblioteca de la UIB: Definició, normativa i altres temes realacionats amb el plagi i com evitar-ho.

Integritat acadèmica, plagi i com incorporar les idees d'altres als nostres treballs: Autora: González Teruel, Aurora - Data: 2019 - (Innovació Educativa Universitat de València) Vídeo a youtube.

Informació sobre com accedir als informes de Turnitin: Webminar UIB Turnitin.

Recursos per als tutors del treball de fi de màster

Atès que la primera passa per al control del plagi l'han de fer les persones que tutelen el TFM, és convenient que els tutors del treball revisin la secció "Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin" d'aquesta pàgina web.

Guia per als tutors del treball de fi de màster

Informació específica dels TFM del màster Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió

La informació específica està a la guia docent relativa al TFM.

Treballs de fi de màster defensats

Enllaç al repositori institucional (DSPACE).

  • El paper de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca durant la Guerra Civil i la seva contribució a la defensa passiva de l'illa
  • El problema entre la conservación del patrimonio histórico-artístico y la masificación del turismo en España. El caso de la Alhambra en Granada
  • La conservación de la memoria histórica sobre la invasión napoleónica al Imperio Ruso en 1812 (En los ejemplos de las colecciones museísticas de la Federación Rusa)
  • La dimensión social de las comunidades marítimas del presente: un análisis a partir de las prácticas cotidianas desde una perspectiva de género en la comunidad pesquera de s’Estanyol de Migjorn
  • La pedra seca a Menorca: la tècnica constructiva i el patrimoni etnològic
  • La solitud. Edward Hopper i Woody Allen
  • La Talaia d’Albercutx de Pollença: Història i propostes de revalorització i difusió patrimonial
  • Les etapes històriques de Mallorca i el seu reflex en els museus: anàlisi i estudi de casos
  • Transmisión de los contenidos del Museu de Mallorca: hacia un Plan de Marketing
  • Aproximació al semanari "Justicia". Manacor (1909-1911)
  • Aquell Círculo Mallorquín. Història, organització i activitats (1851-1983)
  • Bases del Pla Director per a un projecte de divulgació del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Palma basat en l’experiència Open House
  • El Còmic i la Memòria Històrica: el cas de la Segona Guerra Mundial
  • El potencial turístico de las ciudades no turísticas en el contexo de las industrias creativas de Rusia central
  • Els orígens de la localitat costanera de Cala Rajada i l'arribada del primer turisme (1860 - 1936)
  • Els patrons d’assentament dels jaciments d’època romana a Alcúdia
  • Historia, Política y Sociedad del siglo XX a través de los cómics de Tintín.
  • Historia i política en el còmic francobelga: el cas d'Astèrix.
  • La población artesana en una ciudad preindustrial: Palma a finales del siglo XVIII a través del Impuesto de Utensilio
  • La promoció artística femenina a la Mallorca medieval
  • Les migracions interiors d'Espanya en el segle XX: l'arribada dels peninsulars a Mallorca. Els casos d'Alaró, Binissalem, Consell i Lloseta entre el 1930 i el 1973.
  • Renovación cultural y modernidad. El caso paradigmático de la revista Brisas (1934-1936)
  • El mètode científic aplicat a la presa de decisions en la conservació-restauració del patrimoni. L’oportunitat de l’actualització documental
  • El Patrimoni Industrial d'Inca a través del Catàleg Municipal. Avaluació i diagnosi de les seves capacitats
  • Estudi històric i valors patrimonials d'un ball tradicional: mateixes
  • Inventari i posada en valor del patrimoni artístic de la UIB
  • La arquitectura y monumentos de Roma en las acuñaciones monetales entre el siglo II aC y el 476 dC
  • La conservació de l’església parroquial de Sant Marçal de Marratxí (Mallorca): estudi diagnòstic i dades per a un pla de gestió cultural.
  • Pintors viatgers a Mallorca. El cas de Pedro Blanes Viale
  • Propuesta de estudio y difusión del archivo fotográfico de la Fundación Charo y Camilo José Cela.
  • Copes Crestades: classificació morfomètrica i tipolgògica d’una producció ceràmica típica del Postalaiòtic a Mallorca (650/550-123 a.C.).
  • El centre d'interpretació del jaciment arqueològic de l'illot de Sa Galera: anàlisi i desenvolupament museològic.
  • El patrimoni arquitectònic de la línia ferroviària de Palma-Santanyí. Catalogació i gestió dels elements immobles i trams ferris.
  • El patrimonio retablístico de la parroquia de Sant Joan Baptista de Calvià: estudio histórico-artístico y propuesta de divulgación
  • L'art contemporain et la grande distribution alimentaire depuis 1960
  • Usos, modificaciones y conservación de la arquitectura de Palma según la literatura de viajes del siglo XIX
  • "origen i transformació històrica de la capella del santíssim a la seu de mallorca"
  • Aproximació historiogràfica a la conformació dels museus de l'església de mallorca a la primera meitat del segle xx.
  • Catalogació i estudi dels fons documental de les fàbriques "Pons, roig i Pons" i "Objectes de bijuteria i sivelles per a calçat de senyora" conservat al Museu de Menorca
  • Deu, Pàtria i Rei? Una aproximació als origens del carlisme a Mallorca
  • El Fons Llabrés: anàlisi de la seva gestió i proposta d'actuació
  • Esclaus a l'illa de la calma. La repressió a Sa Pobla durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme (1936-1941)
  • Història del culte a sant Sebastià a la Catedral de Mallorca fins al 1725
  • Introducció a l’evolució de la zona de S’Hort d'en Moranta (Palma, 1850-1935)
  • La civilització de la vall de l'Indus: Estat de la qüestió
  • Porta de Santa Margalida: la polèmica del seu enderrocament
  • Una mirada a l'òpera a través de la premsa (1889-1914)
  • "Patrimonialiser" un art èphémère. La paradoxa du Street Art, entre prohibition et muséification
  • Adiós Santa Margalida, Adiós! L'emigració exterior margalidana entre 1880 i 1940
  • Anàlisi arquitectònica: les cases de Son Nicolau. Sa Indioteria, Palma
  • De la invisibilitat al testimonialisme. La presència de la dona a la premsa local des de 1975 fins a l'actualitat. El cas del setmanari Sóller
  • Descobrint l'Eixample de Palma
  • Els materials de construcció a través de la documentació històrica (Segles XIV-XVIII)
  • Graffiti i altres intervencions murals urbanes modernes a Mallorca
  • L'alliberament polític. El sufragi femení a la premsa diària mallorquina de la Segona República.
  • La educación del patrimonio cultural en la educación secundaria obligatoria de las Islas Baleares
  • La miniatura a les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca i a les Ordinacions de Cort de Pere IV d'Aragó. L'adopció de models icònics a l'scriptorium regi català.
  • La modernització al municipi de Petra: infraestructures i obres públiques (1873-1936)
  • La représentation de la mémoire citadine au travers de la pratique photographique contemporaine
  • Los catálogos municipales de bienes culturales. El caso de la arqueología
  • Mise en valeur de la culture locale lie'e au patrimoine religieux et des edifices de culte. Étude comparée de l'îlle de Majorque, en Espagne, et du Roussillon, en France
  • "Item eligo sepulturam": Els espais de la mort a Ciutat de Mallorca (segles XIII-XVI)
  • Arquitectura turística en Mallorca (1939-1960). Bases metodológicas para su estudio
  • El conjunt de ceràmica baixmedieval del Born (Palma). Noves fonts materials per a l'estudi de la Mallorca medieval.
  • L'art de l'opposició mitjançant el grup Rojas i el GAC
  • La protecció dels centres històrics-Palma: cap a un reconeixement mundial del patrimoni
  • La representació iconogràfica de Santa Caterina Tomàs. Segles XVI-XIX
  • Les guies turístiques de Mallorca (1900-1936)
  • Les publicacions periòdiques del municipi de Calvià (1963-2000)
  • VILAMARINERA. Projecte de recuperació i posada en valor del patrimoni marítim de la Vila Joiosa
  • Visions de la dona a les publicacions de la Trancisió a Mallorca
  • Dar pan. Hornos y horneros en la Ciutat de Mallorca. 1450-1650
  • De Mallorca a l'Argentina. L'emigració en el municipi de Manacor des de 1880 fins a l'inici de la Gran Guerra
  • El bandolerisme a la Hispània republicana
  • El concepte d'espoliació patrimonial en la normativa: la qüestió de les competències i l'àmbit de gestió
  • El setmanari Andraitx (1920-1945). 25 anys de la vida d'un poble
  • La construcció de la imatge turística de Mallorca a través del cinema (1920-1936). Una proposta d'anàlisi històrica i metodològica
  • La llista d'homes d'armes de Mallorca de 1515. Transcripció, índexs i estudi documental
  • Las influencias pictóricas en la obra de Aleksandr Petrov
  • Patrimoni, Turisme i Tecnologia
  • Proyecto de Museo de la Industria de Mallorca
  • Anàlisi de la gestió del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia. Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia
  • Imatgeria mariana a Mallorca: segles XIII-XV
  • L'archèologie monumentale sèlon Jean-Auguste Brutails (1884-1926)
  • L'art dels jardins a Mallorca a les èpoques Moderna i Contemporània: bases teòriques i metodològiques per al seu estudi
  • La gestión del patrimonio arqueológico: intervenciones de paisajismo y jardinería en espacios arqueológicos
  • La política sanitària i la mortalitat al municipi d'Andratx (1868-1899)
  • La tauromaquia en la obra de Miquel Barceló
  • Pere Daura (1908-1936): Influències, recerca i experimentació en l'art de la modernitat
  • Proposta de Gestió i Difusió per al Centre d'Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró d'Alcoletge, Lleida
  • Tres publicacions republicanes del segle XIX: El Demócrata, El Republicano i La República
  • "Les eleccions durant la Trancisió democràtica a les Pitiüses (1976-83)"
  • "Tarragona. Patrimoni de la Humanitat. Anàlisi de la gestió"
  • Budisme tibetà. Patrimoni tangible e intangible
  • El debat sobre el patrimoni cultural al Parlament de les Illes Balears (1983-1998)
  • "Fotografia i projecte arquitectònic"