Escoltar

Màster Universitari. Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família

Any acadèmic 2019-20 | 60 crèdits | 25 places
  Aquest pla d'estudis es troba a extingir , no s'admeten alumnes de nou ingrés.

Dades i indicadors

En relació amb l'alumnat

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Nou ingrés 34 19 15 22 14 15
Nou ingrés SIIU 34 19 15 22 14 15
Matriculats 49 47 38 41 40 39
Titulats 16 19 16 12 11 9

Alumne de nou ingrés: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada. Pot tenir crèdits reconeguts o no.

Alumne de nou ingrés SIIU: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada a l’estudi i que, seguint els criteris del SIIU, pot tenir menys de 10 crèdits (en cas de màster) o 30 crèdits (en cas de grau) reconeguts. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població òptima de nou ingrés. 

Alumne matriculat: és aquell que té una matrícula activa a un estudi durant un curs acadèmic. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població total.

  • No es consideren les reserves de matrícula (per espera d’obtenció de plaça en una altra universitat o per espera de reconeixement de crèdits)
  • No es consideren les anul·lacions de matrícula
  • No es consideren els alumnes declarats com a impagats.

Alumne titulat: és aquell que ha superat (aprovat o reconegut) tots els crèdits requerits per a la titulació; per tant, ha acabat els estudis, independentment que hagi demanat o no l’expedició del títol.

En relació amb la cohort d'ingrés

 

Dades i descripció

2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Taxa de graduació 38% 72% 62% 64% 50%
Taxa d'abandonament 29% 6% 5% - 11%

Taxa d'abandonament definitiu: percentatge d’estudiants d’una cohort de nou ingrés que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat a la seva titulació ni a cap altra, ni a la mateixa universitat ni a cap altra de l’Estat espanyol, durant dos cursos consecutius.

Taxa de graduació (RD 1393/2007): percentatge d'estudiants d'una cohort d'entrada que acaben els ensenyaments en el temps teòric previst al pla d'estudis o en un curs més. La població de referència és la població de nou ingrés SIIU a temps complet.

En relació amb la promoció de titulats

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'eficiència dels graduats 96% 88% 92% 80% 87% 91%

La taxa d'eficiència es defineix com la relació percentual entre el nombre total de crèdits que ha superat un estudiant al llarg de la titulació en què s'ha titulat i el nombre total de crèdits en què s'ha matriculat efectivament. La població de referència és la població òptima.

En relació amb la població de crèdits

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'èxit de la titulació 99% 100% 100% 100% 97% 98%
Taxa de rendiment 82% 78% 83% 83% 75% 67%

Taxa d'èxit: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits presentats a avaluació.

Taxa de rendiment: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits matriculats.

Qui vetlla directament per la qualitat del títol?

Comissió de Garantia de Qualitat (CGQ)

Responsable de qualitat
Luis Ballester Brage
Secretària
Margarita Vives Barceló
Personal Docent i Investigador
  • Rosario Pozo Gordaliza
  • Victoria Quesada Serra
Personal d'Administració i Serveis
M. Consolación Hernández Guerra
Alumnat

Naomi Damon

La CGQ recull total la informació rellevant del títol (informes d'enquestes, dades, estadístiques, queixes, suggeriments, etc.) i les analitza. Pots consultar la normativa i les funcions de les CGQ.

Compromís de qualitat

Declaració amb la qual el/la responsable de qualitat del màster expressa el seu compromís amb la qualitat i la millora contínua en el desenvolupament de les seves actuacions.

Treballs de fi de màster

  • "Estudio sobre prevención y consumo de drogas en adolescentes, 2017. Análisis de una comunidad de Mallorca"
  • La transición a la vida adulta de los jóvenes extutelados. Estudio del programa de emancipación de la “Fundación de Solidaridad Amaranta”
  • La violencia filio parental, una aproximación a un fenómeno emergente en la sociedad actual.
  • Programas de prevención de adicción a las tecnologías de la información y comunicación: una propuesta de buenas prácticas
  • Comparación de los programas de formación para padres adoptantes a nivel nacional
  • El proceso de emancipación de jóvenes extutelados/as y sus dificultades
  • Fundación La Caixa: el impacto del trabajo en red. Estudio comparativo de los diagnósticos realizados en Palma de Mallorca.
  • La implementació de l'educació afectivosexual a l'Educació Primària de les Illes Balears
  • Las competencias parentales de las familias que participan en el programa “Manitos Trabajando” del Centro de Apoyo a Niños, Niñas y Adolescentes Trabajadores de Piura, Perú.
  • Les dificultats d’aprenentatge dels infants maltractats que viuen en centres d’acollida de Mallorca. Guia de recomanacions de bones pràctiques per millorar l’aprenentatge.
  • Protección de menores e intervención socioeducativa con familias. Estado de la cuestión de la normativa de protección de menores y revisión sistemática cualitativa de programas de intervención familiar.
  • Repercusión de la política social en el modelo social de las Islas Baleares
  • Situación social y familiar del alumnado del Programa Manitos Creciendo: un estudio descriptivo en el Centro de Apoyo a Niños y Adolescentes Trabajadores de la ciudad de Piura
  • Anàlisi de la intervenció amb maltractadors condemnats a Mallorca.
  • Aproximació a l'escola privada i religiosa de la Postguerra a través del testimoni del seu alumnat
  • Aproximación a una diagnosis del sinhogarismo en Mallorca
  • El proceso de integración del adolescente inmigrante latino en Palma de Mallorca: ¿Cómo influye en su proyecto de vida?
  • Estudio de caso del Programa de Integración Familiar (PIF) de Galicia
  • Evaluación del Programa de Competencia Familiar implementado como programa piloto, en la comunidad de Daniel Flores Zavaleta en Costa Rica
  • Implicacions per a la Pràctica Professional en la Intervenció Socioeducativa amb Famílies Homoparentals Adoptants: Dues Revisions Sistemàtiques Exploratòries
  • Intervenció educativa: Reforç escolar al centre residencial de menors "Fundación Padre Montalvo"
  • La prevención de drogodependencias en el ámbito familiar en Galicia: aplicación del PCF en el Centro de Día de Atención al Menor Alborada (Vigo)
  • L’èxit escolar a l’Educació Primària: una proposta d’intervenció per al segon curs a partir de l’acció tutorial
  • Vulnerabilitat social de les persones majors del barri del Terreno
  • "Menors que veuen, menors que sofreixen"
  • Abús Sexual Infantil i Resposta Sistèmica al Trauma: una Revisió Sistemàtica Exploratòria
  • Anàlisi de la percepció i coneixement del Servei de Protecció de Menors per part del professorat
  • Cap a la intervenció amb famílies de menors infractors en les Illes Balears: una proposta d'intervenció
  • Disseny del Programa d'Educació Socio-Emocional per a infants de 6 a 8 anys en acolliment familiar en família extensa.
  • Estudi sobre la situació social de les famílies a Capdepera, molt especialment, als sectors més vulnerables a l'exclusió
  • Gestió de qualitat: capacitat de millorar.
  • Impacte de la immigració sobre el sistema escolar del municipi d'Alcúdia i la resposta de l'escola
  • L'assetjament escolar: un dany ocult
  • La formació de mestres d'educació primària a les universitats espanyoles atenent aspectes relacionats amb la família i l'escola
  • Las necesidades de los profesionales que trabajan dentro del Equipo de Primera Valoración y Urgencias dentro del Servicio de Protección del Menor (IMAS) de las Islas Baleares
  • Revisió sistemàtica de programes Universals de prevenció de drogues basats en l'evidència
  • “Famílies .... d’aquest planeta?” Estudi exploratori sobre discapacitat i família dins el binomi Fundació Amadip Esment - Institut Mallorquí d’Afers Socials
  • Aplicacions del model centrat en solucions als grups d'autoajuda: treball amb famílies des del ámbit sanitari
  • Comunicació entre pares i fills que presenten una deficiència i/o discapacitat auditiva
  • El jou de la postguerra: anàlisi de la Llei de 17 de juliol de 1945 sobre educació primària
  • El model circular narratiu en el context de la mediació familiar: una manera de deconstruir el relat que manté a les persones en el problema
  • Els ambients d'aprenentatge: una estratègia metodològica pel tractament de les matemàtiques
  • El Segell Pro Infància. Reconstrucció històrica
  • Empatía en jóvenes residentes en el centro socioeducativo Es Pinaret
  • Evaluació de l'eficàcia del programa base, Proyecto Hombre Balears
  • L'activitat física com a mitjà facilitador de la socialització en contextos d'exclusió social: una proposta d'intervenció
  • L'Adopció Internacional: problemàtica, característiques i necessitats educatives
  • La feina de història de vida en acolliment familiar, residencial i adopció
  • La homofobia escolar desde la perspectiva de la atención a la diversidad afectivo-sexual
  • Les noves formes d'abús sexual infantil amb les noves tecnologies (TICS)
  • Perpeción del profesorado en los centros educativos de Mallorca: La adaptación escolar de los niños adoptados
  • Trajectòries d'emancipació de joves extutelats de la Fundació Natzaret
  • Un sport de comentaris: anem per bon camí?
  • Abús sexual infantil i la seva prevenció
  • Anàlisi des d'una perspectiva familiar de les difilcutats socials que limiten la sexualitat en la vellesa.
  • Anàlisi sobre l'ús que donen a les seves pàgines web i a les xarxes socials les associacions de discapacitats de Balears.
  • Desensibilització i Reprocessament a través dels Moviments Oculars (EMDR) per al tractament en l'abús sexual infantil.
  • Efectes del fenomen migratori en els centres escolars de Son Gotleu.
  • El massatge infantil: un possible instrument per facilitar la formació del vincle entre els nins adoptats i els seus pares adoptius.
  • El procés d'integració i adaptació dels menors en els centres residencials.
  • Els punts de trovada a Espanya.
  • Factors clau per a la capacitat d'emancipació dels joves. Estudi de cas: la llar d'acollida Llars El Temple.
  • Famílies monoparentals en risc d'exclusió social
  • Intervenció socioeducativa amb famílies en risc des d'un Centre Municipal de Serveis Socials de Palma.
  • Intervenció socioeducativa amb menors d'entre 14 i 16 anys per a la bona adaptació de la tornada a la llar familiar, després de la seva estància en centres d'internament destinats al compliment de mesures judicials.
  • La figura de l'educador en medi obert: el cas del treball de suport escolar al municipi de Binissalem.
  • La precarietat de la infància a un nucli turístic. L'impacte del treball socioeducatiu en xarxa.
  • La violència Filio-parental en xasos d'adopcions internacionals: una proposta de millora.
  • Programes de reunificació familiar: una revisió sistemàtica
  • Projecte jove i programes de tractament de drogodependencia en joves.
  • Retrospectiva dels programes de violència fisioparental: una proposta.
  • Validació d'un instrument per avaluar la qualitat de l'atenció residencial a Mallorca.
  • Catàleg de centres específics per a infants i joves en trastorn de l'espectre autista (TEA) a l'Estat Espanyol, dirigit a famílies
  • Centre Socioeducatiu Es Fusteret: anàlisi retrospectiu de casos
  • Consum de drogues en menors infractors interns en un centre terapèutic.
  • El treball educatiu a la xarxa al procés d'emancipació
  • Estratègies cognitives
  • Família i nadons. Aprenenm junts. El treball des de l'atenció primerenca amb famílies amb risc social
  • Famílies multiproblemàtique. Concepte i marc teòric. programes d'intervenció a les Illes Balears.
  • Implementació de tallers de risoteràpia dins el programa "Espai, joc i lleure" com a mitjà per enfortir la relació entre pares i fills
  • Infància i escola durant el primer franquisme a les Illes Balears (1939-1959): una aproximació a l'escola pública a través de les memòries de pràctiques de magisteri.
  • Intervenció socioeducativa amb families de risc. Estudi de cas de una menor en un centre de protecció.
  • La mirada sistèmica des d' un Centre de Protecció de Menors
  • La prevenció de conductes de risc sexual en l'aldolescència. La implementació de tallers en centres residencials
  • Projecte jove, un treball terapèutic amb adol·lescents
  • Proposta d'intervenció amb famílies de menors amb problemes de conducta
  • Proposta d'intervenció socioeducativa per a situacions de fracàs adoptiu a l'àmbit residencial
  • Protecció i correcció de la infància als expedients del Tribunal Tutelar de Menors de Balears
  • Serveis socials d'Almuñecar (Granada). Experiència en prevenció i intervenció comunitària amb menors i familia i les drogodependències.