Escoltar

22315. Intervenció Socioeducativa amb la Família . Grup 50

Identificació de l'assignatura

Assignatura22315 - Intervenció Socioeducativa amb la Família
Grup Grup 50 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2019-20
Crèdits6 crèdits
Període d'impartició Primer semestre
Idioma d'impartició Català
Titulació -

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
Maria de Lluc Nevot Caldentey
lluc.nevotlluc.nevot@uib.esuib.es
Responsable
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria
María del Carmen Orte Socías
carmen.ortecarmen.orte@uib.esuib.es
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria

Contextualització

En aquesta assignatura s'entén la família com a model de socialització primària i des d'aquesta perspectiva el que es pretén és conèixer quins són els models, concepte i teories més acceptats per a l'exercici d'una parentalitat positiva que fomenti una socialització adequada. En aquest marc es pretén identificar quins són els components que defineixen la parentalitat positiva, analitzar els indicadors de la parentalitat i conèixer les intervencions més eficaces a la llum dels programes basatsen l'evidenciacientífica de base psicosocial i educativa des d'una perspectiva preventiva.

Requisits

Essencials

L'alumnat haurà de portar llegit i treballat el contingut facilitat a través de l'Aula Digital per a poder desenvolupar satisfactòriament la primera sessió de teoria i de pràctica.

Recomanables

És molt important que l'alumnat manegi de manera adequada la recerca de documentació en les bases de dades documentals de l'àmbit psicosocial i educatiu. Així mateix, és molt important que l'alumnat manegi la normativa d'elaboració de textos científics la qual ha d'utilitzar sempre en l'elaboració de treballs i activitats en aquesta assignatura (normativa APA darrera versió). També és important que l'alumnat es manegi de forma adequada en les llengües que utilitzarà per a la cerca i maneig de textos científics. Com a mínim, català, castellà i anglès.

Competències

Específiques

  • * CE1. Comprensió dels processos, institucions i idees que s'han donat històricament i que han configurat els models actuals d'intervenció socioeducativa. * CE3. Conèixer els supòsits pedagògics i biopsicosocials que estan a la base dels processos d'intervenció socioeducativa, així com les característiques fonamentals dels entorns d'intervenció. * CE8. Dissenyar, organitzar, gestionar i avaluar programes, projectes i serveis socioeducatius als àmbits de l'educació familiar i el desenvolupament comunitari.

Transversals

  • * Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/ca/grau/comp_basiques/

Genèriques

  • * CT2. Capacitat d'organització i planificació. * CT6. Capacitat de resolució de problemes i presa de decisions. * CT11. Autonomia en l'aprenentatge.

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Continguts temàtics

1 La família actual: funcions de la família

En aquest tema s'analitzaran les funcions de la família, es procedirà a fer-ne una aproximació històrica i a analitzar els canvis donats al concepte de família.

2 Influència de la família en el desenvolupament de conductes problema

El segon tema anirà orientat a conèixer els principals models, enfocaments i escoles o tècniques de treball amb famílies i els sistemes que la componen i amb els que interactuen els seus membres. També s'aprofundirà en la comprensió de les diferents etapes i canvis que enfronten les famílies al llarg del cicle vital.

3 La parentalitat positiva i els processos d'avaluació i exploració de la família

En el tercer tema s'aprofundirà en els coneixements i usos de l'entrevista familiar com a eina exploratòria i de diagnosi de les dinàmiques de parentalitat que es donen en el sistema familiar.

4 Intervenció basada en la família

Al quart tema es desenvoluparà entorn de la descripció e identificació de factors de risc i protecció que es donen a l'àmbit familiar. Es treballarà per a conèixer l'enfocament de la prevenció des del treball socioeducatiu amb la família.

5 Intervenció en famílies, multiproblemàtiques i crisi

En un cinquè tema es procedirà a conèixer la intervenció amb famílies que es troben sota la intervenció o que mostren dependència de diversos serveis de la comunitat pel seu manteniment. Es portarà a terme una anàlisi de cas ies coneixeran les eines per identificar la qualitat de les intervencions i pràctiques socioeducatives.

Metodologia docent

En aquesta assignatura treballarem des d'una perspectiva teòrica i pràctica. Es recomana a l'alumnat que consulti la pàgina web de l'assignatura amb assiduïtat, ja que l'assignatura forma part del projecte Campus Extens en línia, dedicat a l'ensenyament flexible i a distància, el qual incorpora l'ús de la telemàtica a l'ensenyament universitari. En aquest sentit totes les activitats previstes són no presencials, excepte l'examen final. A continuació expliquem les activitats previstes per a desenvolupar.

Es recomana també consultar les refere?ncies documentals sobre fami?lia, educacio? familiar positiva, compete?ncia familiar facilitats al final d'aquesta guia i elsenllaços segu?ents:

https://uib-es.academia.edu/CarmenOrte;

https:// www.researchgate.net/profile/Carmen_Orte;

gifes.uib.eu

competenciafamiliar.uib.cat

Activitats de treball presencial (0,16 crèdits, 4 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Avaluació Examen escrit Grup gran (G)

Prova d'avaluació tipus test, la finalitat és validar l'avaluació continuada i avaluar les adquisicions de l'alumnaten funció dels objectius de l'assignatura. L'alumnat haurà d'obtenir una nota superior a 5 per a poder fer mitja.

4

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Aula digital.

Activitats de treball no presencial (5,84 crèdits, 146 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual Estudi

La finalitat és la consolidació per part de l'alumnat dels coneixements de l'assignatura. L'alumnat disposarà del material didàctic de cada un dels temes de l'assignatura i haurà d'aprofundir, individualment, en l'estudi, anàlisi i reflexió dels continguts.

46
Estudi i treball autònom individual o en grup Treball assignatura

L'alumnat haurà de desenvolupar un informe a partir d'una recerca sistemàtica vinculada a la intervenció socioeducativa d'un programa basat en l'evidència treballada al llarg del curs. Es pretén que l'alumnat sigui capaç d'utilitzar bases de dades, llegir i analitzar críticament documents científics per elaborar l'informe sobre el tema d'estudi.

A més, serà imprescindible la participació activa en els fòrums de debat en línia per plantejar el disseny, estructura i contingut d'aquest.

100

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Examen escrit
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves objectives ( recuperable )
Descripció

Prova d'avaluació tipus test, la finalitat és validar l'avaluació continuada i avaluar les adquisicions de l'alumnaten funció dels objectius de l'assignatura. L'alumnat haurà d'obtenir una nota superior a 5 per a poder fer mitja.

Criteris d'avaluació

Prova d'avaluació tipus test, la finalitat és validar l'avaluació continuada i avaluar les adquisicions de l'alumne en funció dels objectius de l'assignatura. L'alumnat haurà d'obtenir una nota mínima de 5 per a poder fer mitja. Es duran a terme proves objectives de tots els temes de l'assignatura en dos moments d'avaluació continuada i dues d'avaluació final segons normativa universitària.

Percentatge de la qualificació final: 50%

Treball assignatura
Modalitat Estudi i treball autònom individual o en grup
Tècnica Treballs i projectes ( recuperable )
Descripció

L'alumnat haurà de desenvolupar un informe a partir d'una recerca sistemàtica vinculada a la intervenció socioeducativa d'un programa basat en l'evidència treballada al llarg del curs. Es pretén que l'alumnat sigui capaç d'utilitzar bases de dades, llegir i analitzar críticament documents científics per elaborar l'informe sobre el tema d'estudi.

A més, serà imprescindible la participació activa en els fòrums de debat en línia per plantejar el disseny, estructura i contingut d'aquest.

Criteris d'avaluació

L'alumnat haurà de desenvolupar un informe on es reflecteixi un procés de recerca sistemàtica vinculada a les intervencions basades en l'evidència que es posin en pràctica durant el curs i lliurar el corresponent informe. A més, serà imprescindible la participació activa en els fòrums de debat en línia per plantejar el disseny, estructura i contingut d'aquest. També es pretén que l'alumnat sigui capaç d'utilitzar bases de dades, llegir i analitzar críticament documents científics per elaborar l'informe sobre el tema d'estudi.

Percentatge de la qualificació final: 50%

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Bibliografia bàsica

Introductòries (necessàries per a l'elaboració de l'informe final)
Moher, D., Liberati, A.,Tetzlaff, J. i Altman, D.G. (2014).Ítems de referencia para publicar Revisiones Sistemáticas y Metaanálisis: La Declaración PRISMA.

Tema 1.
Informes INE (2019).
IBESTAT (2019). Balears
Instituto de Política Familiar (2019). España y Europa.
Martínez, M.C., et al. (2013). Diversidad familiar y ajuste psicosocial en la sociedad actual. Psicología.com.
Parada, J.L. (2010). La educación familiar en la familia del pasado, presente y futuro. Education Siglo XXI.
Valdivia, C. (2008). La familia: concepto, cambios y nuevos modelos. La Reveu de REDIF.

Tema 2.
Torío, S., et al. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría y educación.
Dishion, T.J., et al. (1991). Family, school, and behavioral antecedents to early adolescent involvement with antisocial peers. Developmental Psychology.
Skinner, E., et al. (2005). Six dimensions of parenting: A motivational model. Parenting Science and Practice.
Smith, J.D., et al. (2014). Coercive family process and early-onset conduct problems from age 2 to school entry. Development and Psychopatology.

Tema 3.
Crittenden, P.M. (1993). An information-processing perspective on the behavior of neglectful parents. Criminal Justice and Behavior.
Johnson, B.D., et al. (2014). A Parenting Competency Model. Parenting: Science and Practice.
Martín-Quintana, et al. (2013). La promoción de la parentalidad positiva. Revista Educação, Ciência e Cultura.

Tema 4.
Kaslow, N. J., et al. (2012). Family-based interventions for child and adolescent disorders.Journal of Marital and Family Therapy.
Kumpfer, K., et al. (2003). Family-Based Interventions for Substance Use and Misuse Prevention. Substance Use & Misuse.
Orte, C., et al. (2013). El enfoque de la competencia familiar, una experiencia de trabajo socioeducativo con familias. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria.

Tema 5.
Axford, N., et al. (2012). Blueprints for Europe: Promoting Evidence-Based Programmes in Children?s Services.
Griffin, K.W., et al. (2010). Evidence-based interventions for preventing substance use disorders in adolescents.
Valero, M., et al. (2017). Meta-analysis of family-based selective prevention program for drug consumption in adolescence.

Bibliografia complementària

Barudy, J. (2001) Monografía sobre Habilidades y Competencias Parentales.
Barudy, J., Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Barcelona: Gedisa. Cap. 5. (77-125).
Barudy Jorge, Dantagnan Maryorie (1999). Monografía Guía de valoración de competencias parentales. Barcelona:Ed. IFIVF.
Baumrind, D. (1991). The influence of parenting style on adolescent competence and substance use. Journal of EarlyAdolescence, 11(1), 56-95.
Cerezo, M. A., Keesler, T. Y. Dunn. E.S. y Wahler, R.G. (1991). Standardiced Observation Codes III. En M. A Cerezo(Ed.), Interacciones familiares: un sistema de evaluación observacional (pp.17-59). Madrid: Mepsa.
Center for Substance Abuse Prevention (2000). Prevention works through community partnerships: findings fromSAMHSA/CSAP?s national evaluation. Rockville, MD: CSAP. Substance Abuse and Mental health Services Administration (SAMHSA). Center for Substance Abuse Prevention.Rockville, MD.
Center for Substance Abuse Prevention (2002b). Substance Abuse and Mental Health Services Administration. Science-based substance abuse prevention: a guide. DHHS Publication No. SMA 01-3505. Rockville, MD:SAMHSA/CSAP. Cooney, S.M., Small, S.A. y O?
Connor, C. (2007) Strategies for recruiting and retaining participants in preventionprograms. What Works, Wisconsin Research to Practice Series, 2. Madison, WI: University of Wisconsin-Madison/Extension.
Minuchin, S. (1986). Familias y terapia familiar. Buenos Aires: Gedisa. Cap. 1.
Orte, C., Valero, M., Fernández-de-Álava, M., & Pozo, R. (2018). El imopacto del género en los programas de prevención familiar para adolescentes: una revisión.Revista Española de Drogodependencias,43(2), 9-28.
Orte, C.; Ballester, L.; Pascual, B.; Gomila, M.A.; Amer, J., (2018).Las competencias de los formadores en el Programa de Competencia Familiar, un programa de educación familiar basado en la evidencia.Revista Complutense de Educación, 28 (2), 33-46.
Ballester, L., Valero, M., Orte, C., Amer, J. (2018). An analysis of family dynamics: a selective substance abuse prevention programme for adolescents.European Journal of Social Work.

Altres recursos

Substance Abuse and Mental Health Services Administration: http://www.samhsa.gov/prevention/ http://www.samhsa.gov/espanol/
Family Welfare Association (FWA). http://www.fwa.org.uk/.
Head Start. http://www.headstartinfo.org/index.htm.
La Maison Verte. http://www.lamaisonverte.asso.fr/index.htm.
Preescolar Na Casa-Educar en familia. http: //www.preescolarnacasa.org.
Programa de Competència Familiar: http://www.competenciafamiliar.com
Strengthening Families Program http://www.strengtheningfamiliesprogram.org/
Observatorio Infancia http://www.observatoriodelainfancia.msssi.gob.es/
Política Social Familias e Infancia http://www.msps.es/politicaSocial/familiasInfancia/documentacion.htm
Competenciafamiliar.uib.cat
www.familiasenpositivo.org
www.blueprintsprograms.com

Altres importants:
Family United (2019).https://www.families4kids.org/
Compilación de Programas Basados en la Evidencia de UNODC (2017).https://www.unodc.org/docs/youthnet/Compilation/10-50018_Ebook.pdf
89 Programas "Prometerores", "Modelo" y "Modelo +" según Blueprints (2019).https://www.blueprintsprograms.org/program-search/
Resultados del Programa de Competencia Familiar 6-11:http://www.proyectohombre.es/archivos/30.pdf
International Society of Substance Use Professionals:https://www.issup.net/es/knowledge-share/publications/2017-08/recopilacion-evidencia-basado-familia-capacitacion-programas