Escoltar

Grau de Filosofia

240 crèdits - Facultat de Filosofia i Lletres

Dades i indicadors

Dades actualitzades a Abril de 2019.

En relació amb l'alumnat

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Preinscrits 281 249 193 197 202 193
Nou ingrés 53 47 35 20 34 32
Nou ingrés SIIU 48 43 33 14 25 31
Matriculats 138 156 140 124 122 119
Titulats 8 11 15 18 20 18
Places 60 60 60 60 60 60

Alumne de nou ingrés: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada. Pot tenir crèdits reconeguts o no.

Alumne de nou ingrés SIIU: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada a l’estudi i que, seguint els criteris del SIIU, pot tenir menys de 10 crèdits (en cas de màster) o 30 crèdits (en cas de grau) reconeguts. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població òptima de nou ingrés. 

Alumne matriculat: és aquell que té una matrícula activa a un estudi durant un curs acadèmic. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població total.

  • No es consideren les reserves de matrícula (per espera d’obtenció de plaça en una altra universitat o per espera de reconeixement de crèdits)
  • No es consideren les anul·lacions de matrícula
  • No es consideren els alumnes declarats com a impagats.

Alumne titulat: és aquell que ha superat (aprovat o reconegut) tots els crèdits requerits per a la titulació; per tant, ha acabat els estudis, independentment que hagi demanat o no l’expedició del títol.

En relació amb la cohort d'ingrés

 

Dades i descripció

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Taxa de graduació 30% 46% 42% 25% - -
Taxa d'abandonament - 46% 40% 57% 24% -

Taxa d'abandonament definitiu: percentatge d’estudiants d’una cohort de nou ingrés que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat a la seva titulació ni a cap altra, ni a la mateixa universitat ni a cap altra de l’Estat espanyol, durant dos cursos consecutius.

Taxa de graduació (RD 1393/2007): percentatge d'estudiants d'una cohort d'entrada que acaben els ensenyaments en el temps teòric previst al pla d'estudis o en un curs més. La població de referència és la població de nou ingrés SIIU a temps complet.

En relació amb la promoció de titulats

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'eficiència dels graduats 100% 94% 90% 91% 89% 92%

La taxa d'eficiència es defineix com la relació percentual entre el nombre total de crèdits que ha superat un estudiant al llarg de la titulació en què s'ha titulat i el nombre total de crèdits en què s'ha matriculat efectivament. La població de referència és la població òptima.

En relació amb la població de crèdits

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'èxit de la titulació 90% 90% 91% 95% 92% 90%
Taxa de rendiment 75% 73% 75% 79% 74% 68%

Taxa d'èxit: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits presentats a avaluació.

Taxa de rendiment: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits matriculats.

En relació amb la durada

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Durada mitjana 4 4 5 5 5 5

La durada mitjana dels estudis mesura el nombre mitjà d'anys que tarda l'alumnat a graduar-se. La població de referència és la població òptima.

Qui vetlla directament per la qualitat del títol?

Comissió de Garantia de Qualitat (CGQ)

Responsable de Qualitat
Personal d'Administració i Serveis
Alumnat
  • Daniel García Giménez

 

La CGQ recull tota la informació rellevant del títol (informes d’enquestes, dades, estadístiques, queixes, suggeriments, etc.) i les analitzen. Pots consultar la normativa i les funcions de les CGQ per ampliar la informació.

La qualitat a la Facultat de Filosofia i Lletres

Treballs de Fi de Grau

  • Análisis del caràcter no-ontológico del mal en Spinoza
  • Apunte crítico sobre la fijación de la referencia en los nombres propios
  • El fenomen dels nous pobres a la modernitat líquida de Zygmunt Bauman
  • Estudi Interseccional de les migracions femenines
  • Industria Cultural: mercantilización del mecanismo político
  • La imaginación en Nietzsche
  • La Lógica Civil de Luis Vega. Una lectura crítica.
  • La mercantilització del ventre: anàlisi crític dels fonaments filosòfics dels drets de propietat i de l'individu modern.
  • La recepción de los primeros pensadores de la Teoria Crítica en Michel Foucault
  • Lectura de "Television and the Patterns of Mass Culture"
  • Los límites del dominio político en La Ciudad de Dios de San Agustín
  • Repensant la teoria social marxista. Una anàlisi de l'obra de Domenico Losurdo
  • Analítica del ente de razón de Francisco Suárez
  • Art i il·lusió, Gombrich: una lectura interpretativa
  • De la concecpió dualista de l'ésser humà a la monista
  • Del libro al móvil. nuevas formas de crear y transmitir cultura
  • Educación, conocimiento y sociedad en E. Durkheim
  • El Gorgias y las bases epistémicas de la política
  • El modelo reticular de Laudan
  • El paper de la música en la filosofía de Schopenhauer
  • El perdón como acto de habla: un análisis de la fuerza ilocucionaria del perdón
  • El valor epistemológico de la ilustración
  • Esbozo de descripción fenomenológica de la vivencia de las imágenes en los espacios virtuales interactivos
  • Ètica de la compassió de Schopenhauer: una ètica de la voluntat?
  • L'antinòmia entre teoria i concepció en la Teoría de la Concepción del mundo de W. Dilthey
  • L'impacte sociocultural del turisme de masses
  • Nussbaum: liberalismo político y educación liberal
  • Repensar la masculinidad desde la perspectiva feminista
  • Ser mujer, inmigrante marroquí y pobre: la etiqueta constante
  • Sobre los cínicos y su condición de escuela filosófica
  • Una aproximación internista a los nombres propios y a los términos de género natural
  • Análisis de género del videojuego Life is strange
  • Análisis del conocimiento cotidiano
  • Análisis del debate acerca de las Unidades de Selección en Filosofía de la Biología
  • Auschwitz: el concepto de yacer en el fondo de Primo Levi
  • Capitalismo regulado
  • Debates ético-políticos en torno a la gestación subrogada. Una mirada feminista
  • Ecos de oriente en la filosofía occidental
  • El concepto de la fe en Kierkegaard y Unamunio
  • El pensamiento animal desde la concepción de los conceptos como esquemas de atenimento
  • El vínculo entre los movimientos sociales y el capitalismo neoliberal en Nancy Fraser, Luc Boltanski y Eve Chiapello
  • L'estètica per Jacques Rancière
  • La concepció de la Neuroètica a l'obra d'Adela Cortina
  • La Industria Cultural según Theodor Adorno
  • La nueva política de género: deconstrucción crítica de la heteronormatividad a partir del análisis de Judith Butler
  • La qüestió del ser a Parmènides
  • La racionalitat en la cultura occidental
  • Lógica China: origen, semejanzas y diferencias con la lógica occidental clásica
  • Mircea Eliade y el "Homo Religiosus". El humanismo de lo sagrado
  • Rostro y libro: acerca de la conexión y coherencia entre ética y hermenéutica en la filosofía de E. Lévinas
  • Vanoye i els principis cinematogràfics: els pressupòsits darrera del mètode
  • ¿Está falsado el falsacionismo de Popper?
  • Adquisición de conceptos en el animal no-humano
  • Agonismo y democracia radical en Chantal Mouffe
  • Anàlisi dels mecanismes ideològics de la televisió
  • Cercant la justícia a través de la responsabilitat
  • Ciencia en y para la sociedad. en torno al debate de la eugenesia perfectiva
  • Consideraciones de Spinoza en Eclipse de Dios
  • Determinación, relevancia e ironía: un análisis crítico del enfoque griceano
  • Drogas e identidad cultural
  • El filósofo heroico de Heráclito
  • Externismo
  • Ideas y generación
  • Islam y modernidad
  • La construcción social del conocimiento
  • La incidència de Hegel en l'estètica contemporània
  • Las dos caras de Martín Lutero
  • La televisió com a ideologia
  • Maquiavelo: el camino a la gloria
  • Naturaleza y justificación moral en Sade
  • Responsabilitat moral i cognició humana. una perspectiva holística
  • Teoría de la justicia y feminismo en Nancy Fraser
  • Análisis crítico de los nombres propios en Kripke: un enfoque descriptivista
  • Derechos de los animales. Un acercamiento a la filosofía de Josep Ferrater Mora
  • Diferències sexuals en el llenguatge
  • Dimensions culturals del treball en les societats occidentals
  • El concepto de esfera pública en Transformación estructural de la publicidad de Jürgen Habermas
  • El fenómeno místico como vivencia personal de la fe
  • El valor del trabajo
  • Filosofia i humanismo en el Renacimiento
  • Habermas i la idea d'Europa
  • La distinción saber-conocer en Zubiri
  • La ética en el Tractatus Logico-Philosophicus
  • La noción de amistad en la filosofía griega
  • Mujer y religión: una relación complicada
  • Poder e identidad en la nueva era de la información
  • Polítiques socials i econòmiques a Europa des de la Segona Guerra Mundial
  • Schoenberg i la modernitat musical. La crítica de T.W. Adorno al mètode dodecafònic
  • (pendent setembre)
  • Análisis de la estrategia discursiva de las tabaqueras según el modelo de Grice: intención y significado
  • Crítica de David Harvey al capitalisme global
  • Deuda y corrosión: el papel social del trabajo.
  • Diferencias sexuales en habilidades cognitivas
  • el derecho a tener derechos según Hanna Arent
  • Genealogia, poder y libertad. La lectura de Nietzche de M. Foucault
  • La construcción de la identidad de género
  • Las decisiones de la ciencia
  • Liberalismo y globalización. Un análisis de la decadencia
  • Los problemas del conocimiento: un enfoque desde la epistemología
  • Sobre el concepto de la mente desde las perspectivas dual y monistas
  • La relación entre la cultura y la economía en la Teoría Crítica contemporánea