Escoltar

Grau de Llengua i Literatura Catalanes

240 crèdits - Facultat de Filosofia i Lletres

Dades i indicadors

Dades actualitzades a Abril de 2019.

En relació amb l'alumnat

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Preinscrits 221 160 121 90 107 81
Nou ingrés 40 34 15 17 10 14
Nou ingrés SIIU 37 28 12 14 9 14
Matriculats 130 135 121 108 83 75
Titulats 9 12 19 24 20 12
Places 55 55 55 55 55 55

Alumne de nou ingrés: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada. Pot tenir crèdits reconeguts o no.

Alumne de nou ingrés SIIU: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada a l’estudi i que, seguint els criteris del SIIU, pot tenir menys de 10 crèdits (en cas de màster) o 30 crèdits (en cas de grau) reconeguts. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població òptima de nou ingrés. 

Alumne matriculat: és aquell que té una matrícula activa a un estudi durant un curs acadèmic. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població total.

  • No es consideren les reserves de matrícula (per espera d’obtenció de plaça en una altra universitat o per espera de reconeixement de crèdits)
  • No es consideren les anul·lacions de matrícula
  • No es consideren els alumnes declarats com a impagats.

Alumne titulat: és aquell que ha superat (aprovat o reconegut) tots els crèdits requerits per a la titulació; per tant, ha acabat els estudis, independentment que hagi demanat o no l’expedició del títol.

En relació amb la cohort d'ingrés

 

Dades i descripció

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Taxa de graduació 40% 55% 48% 35% - -
Taxa d'abandonament - 31% 40% 53% 17% -

Taxa d'abandonament definitiu: percentatge d’estudiants d’una cohort de nou ingrés que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat a la seva titulació ni a cap altra, ni a la mateixa universitat ni a cap altra de l’Estat espanyol, durant dos cursos consecutius.

Taxa de graduació (RD 1393/2007): percentatge d'estudiants d'una cohort d'entrada que acaben els ensenyaments en el temps teòric previst al pla d'estudis o en un curs més. La població de referència és la població de nou ingrés SIIU a temps complet.

En relació amb la promoció de titulats

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'eficiència dels graduats 99% 98% 93% 87% 85% 82%

La taxa d'eficiència es defineix com la relació percentual entre el nombre total de crèdits que ha superat un estudiant al llarg de la titulació en què s'ha titulat i el nombre total de crèdits en què s'ha matriculat efectivament. La població de referència és la població òptima.

En relació amb la població de crèdits

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'èxit de la titulació 84% 83% 88% 88% 90% 87%
Taxa de rendiment 75% 73% 75% 75% 78% 74%

Taxa d'èxit: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits presentats a avaluació.

Taxa de rendiment: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits matriculats.

En relació amb la durada

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Durada mitjana 4 4 4 5 5 6

La durada mitjana dels estudis mesura el nombre mitjà d'anys que tarda l'alumnat a graduar-se. La població de referència és la població òptima.

Qui vetlla directament per la qualitat del títol?

Comissió de Garantia de Qualitat (CGQ)

Responsable de Qualitat
Personal Docent i Investigador
Personal d'Administració i Serveis
Alumnat
  • Pere Garau Borràs
La CGQ recull tota la informació rellevant del títol (informes d’enquestes, dades, estadístiques, queixes, suggeriments, etc.) i les analitzen. Pots consultar la normativa i les funcions de les CGQ per ampliar la informació.

La qualitat a la Facultat de Filosofia i Lletres

Planificació d'accions de millora

Pla de millores

Rendició de comptes i transparència

Enllaç al Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

Procés Document Data/Curs
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2017-18) 19/06/2019
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2016-17) 23/03/2018
Acreditació Resolució del Consell de Ministres 28/06/2017
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2015-16) 23/06/2017
Acreditació Informe final d'acreditació 28/04/2017
Acreditació Informe d'autoavaluació 01/07/2016
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2014-15) 04/03/2016
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2013-14) 13/02/2015
Verificació Memòria segona modificació 30/07/2014
Verificació Informe segona modificació 30/07/2014
Seguiment Informe de seguiment extern (2012-13) 05/06/2014
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2012-13) 18/02/2014
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2011-12) 06/02/2013
Seguiment Informe de seguiment extern (2010-11) 27/06/2012
Verificació Memòria primera modificació 21/06/2012
Verificació Informe primera modificació 21/06/2012
Seguiment Informe anual de seguiment i avaluació intern (2010-11) 26/01/2012
Verificació BOE Pla d'estudis verificat 02/03/2010
Verificació Alta inicial. Resolució del Consell de Ministres 04/09/2009
Verificació Memòria del títol oficial 04/05/2009
Verificació Informe final de verificació 04/05/2009

Treballs de Fi de Grau

  • "Manolo, hazte la cena solo". Feminisme i comunicació folklòrica: la configuració artística de la revolta
  • «Que un poble que de tot riu, tota sa por l’hi arruixa»: Els versots santantonians dels Dimonis de sa Pedrera
  • Anàlisi de corpus d'infants que adquireixen el català per mitjà de xarxes complexes sintàctiques
  • Aproximació a algunes característiques fonètiques i lèxiques del parlar de Campanet
  • Confecció i explotació d’un corpus oral: IBPARL
  • Constants temàtiques en la narrativa de Llucia Ramis
  • Del cinema a la literatura: anàlisi d'El dia que va morir Marilyn i Tarda, sessió contínua, 3.45
  • Els articles de Gabriel Alomar a La Campana de Gràcia (Estudi i transcripció 1907-1909)
  • Éssers fantàstics a les Illes Balears: descripció i catalogació
  • Estudi i comparació de Poesies (1885) i Poesies (1907), de Miquel Costa i Llobera
  • La dimensió identitària en la narrativa de Marta Rojals: alteritat, descomposició i apoderament dels personatges femenins
  • La situació de la llengua catalana en els espais publicitaris dels mitjans de comunicació audiovisuals: el cas de TV3 i IB3
  • Les missions de recerca de l'Obra del caçoner popular de Catalunya a Mallorca: descripció i anàlisi
  • Oferiments i peticions: un estudi contrastiu entre el català i el polonès sobre les estratègies de cortesia
  • Viatge a Terra Santa Introducció a l'estudi d'un manuscrit inèdit
  • Catalogació i descripció dels materials didàctics i artístics generats entorn de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover
  • De la literatura de viatges a Josep Maria Espinàs: anàlisi de l'obra A peu per Mallorca sense veure el mar
  • El Cançoner de Pau Rander. Edició, estudi i contextualització.
  • El cos de la dona des de la dona: visions de creadores contemporànies ens els àmbits de la poesía i de la plàstica
  • El paisatge lingüístic d'un municipi amb turisme cultural i paisatgístic massiu. Anàlisi de la retolació institucional i comercial de Valldemossa (Mallorca)
  • El parlar dels carboners: tretze entrevistes de testimonis de l'ofici del carbó a Mallorca.
  • Jaume Pomar i Fuster (1868-1942). Recerca i anàlisi de la seva obra poètica publicada a revistes i diaris
  • La intertextualitat en el teatre de Josep Ramon Cerdà: estudi dels casos: Víctor i el monstre, Hamlet Party i Imitació del foc.
  • La versió catalana del Liber gestorum de Pere Marsili: transcripció de folis 77r91v i estudi dels noms i adjectius
  • La veu dels lletraferits 2.0. Anàlisi de la construcció del discurs crític dels blogs literaris
  • Les formes de l'ècfrasi: una proposta de classificació a partir de la poesia de Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira i Vinyet Panyella
  • Variació en la interfície prosòdia-sintaxi
  • "Encomana el català": retòrica i símbols d'una planificació lingúística moderna
  • "Mai de mai, bandera blanca": un recorregut per la poesia d'Antonina Canyelles
  • Converses privades: estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears
  • Descripció diacrònica i sincrònica dels parlars occitans
  • Dues poetes entorn d'un jo poètic: estudi de la figuració pragmàtica en l'obra de Blanca Llum Vidal i Laia Martínez
  • El "pacte autobiogràfic" en els retrats literaris de Josep M. Castellet
  • El Romanx: descripció i caracterització
  • Els articles determinants en el parlar col·loquial de Palma
  • Entorn de la recuperació dels cossiers de Pollença
  • Estudi sobre onomàstica: la contracció ca[sa] en la toponímia no urbana de Sóller. Anàlisi i georeferenciació
  • Història i ficció en el relat de Ramon Muntaner. Els conflictes entre les corones d'Aragó i Mallorca
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Pollença
  • La conquesta de Mallorca a través de les cròniques medievals. Estudi comparatiu
  • La Festa de l'Os de Sant Llorenç de Cerdans
  • LA FIGURA DE LA DONA A LA NARRATIVA D’ANTÒNIA VICENS (1968 – 1987)
  • Les passions ocultes: l'epistolari Porcel-Villalonga
  • Textos i imatges d'una guerra. Proposta d’anàlisi de tres àlbums il·lustrats sobre la guerra civil
  • “La volies cantar d’una manera humil”. La quotidianitat en la poesia de Vicent Andrés Estellés
  • "ORACIONS DE RAMON", UNA APROXIMACIÓ A LA TRADICIÓ MANUSCRITA
  • AFINITATS I DIFERÈNCIES ENTRE SANT FRANCESC I RAMON LLULL
  • ANÀLISI DE L'ASSIMILACIÓ DE LA NORMATIVA DE LA LLENGUA CATALANA EN ARRIBAR A LA UNIVERSITAT
  • Anàlisi del tractament actual de les ['ə] i ['ɛ] en el parlar de Binissalem
  • APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LES DANSES DELS COSSIERS
  • EDICIÓ I ESTUDI LINGÜÍSTIC D'UN TEXT ANTIC CATALÀ (1419)
  • EL LLEGAT PERIODÍSTIC I LITERARI DE MIQUEL MANUEL SERR I PASTOR: RECERCA I ANÀLISI DELS SEUS ARTICLES AL SETMANARI 'SÓLLER'
  • ELS CLUBS DE LECTURA DE LES ILLES BALEARS
  • Els Contes d’Eivissa de Hans Jakob Noeggerath i Josep Roure i Torent
  • ELS INICIS DEL TURISME A CAN PICAFORT CONTATS PER SET VEUS FEMENINES
  • ESTRATÈGIES DE (DES)CORTESIA EN EL DEBAT PARLAMENTARI: ANÀLISI DEL DEBAT DE VALIDACIÓ DEL DECRET LLEI
  • FOLKLORE DE NADAL
  • GUILLEM D'EFAK. LLENGUA I IDENTITAT DES DE LA PERIFÈRIA
  • INTERPEL·LACIONS INTERPERSONALS EN UN ÀMBIT PÚBLIC
  • L'ÚS DELS VERBS ÉSSER I ESTAR EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
  • LA CONQUESTA DE MALLORCA A LES CRÒNIQUES CATALANES I L'ÀRAB
  • LA FESTA DE SANT ANTONI I LA SEVA POESIA POPULAR
  • LA ROQUETA. IL·LUSTRACIÓ MALLORQUINA (1902). UNA REVISTA IMPORTANT A MALLORCA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX
  • LES EDITORIALS INDEPENDENTS A MALLORCA
  • LES MARES A LES RONDALLES
  • MARIA ANTÒNIA OLIVER I LA NOVEL·LA NEGRA
  • NOVEL·LA I FEMINISME. ELS PERSONATGES DE LA TRILOGIA 'RAMONA, ADÉU, 'EL TEMPS DE LES CIRERES' I 'L'HORA VIOLETA' DE MONTSERRAT ROIG
  • RELIGIÓ I CRÍTICA A L'ESGLÉSIA A ANSELM TURMEDA I RAMON LLULL
  • ¿Això era i ja no és? Folklore, tradició i identitat a Maceta
  • Alguns trets característics del parlar de Son Servera
  • Anàlisi de dissenys i aplicacions de plans de gestió d’ús lingüístic: l’ensenyament comunicatiu de la llengua catalana a la comunitat amazic del Principat de Catalunya i de les Illes Balears
  • Anàlisi de la ironia en les novel·les inacabades de Pere Calders: el lloc que ocupen en el conjunt novel·lístic caldersià
  • Anàlisi de les dificultats en la representació fonèmica en llengua catalana, la primera passa dels nins cap a l'ortografia.
  • Els gèneres cançonístics: Entre el folklore i l’arxivística folklòrica
  • Els malnoms felanitxers contemporanis
  • Els usos dels verbs ésser i estar en català
  • El tema de la Passió en el llegendari català
  • Estudi i edició d’un text passionístic del segle XVIII: La presa de Christo Jesús y la sua Passió y Mort
  • Estudi lingüístic del Llibre de consolació d’ermità, de Ramon Llull
  • Folklore electrònic universitari: la UIB i l’Informer
  • Folklore i folklorisme en el discurs polític del Partit Popular
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Porreres
  • La Glosa a Mallorca i la seva recuperació
  • LA TOPONÍMIA DEL REGNE DE MALLORCA A LES GRANS CRÒNIQUES
  • La transmissió lingüística intergeneracional en parelles lingüísticament mixtes (català/castellà) a un poble de l’interior de Mallorca (Sineu)
  • Les novel·les de Gabriel Janer Manila sobre personatges històrics
  • L’aportació de Gabriel Janer Manila a l’etnopòetica: una biobibliografia
  • Paisatge lingüístic als establiments comercials del barri de Pere Garau (Palma)
  • Planificació lingüística al Quebec: corpus i estatus del francès quebequès. Comparativa amb el cas català
  • Quan Alaró cantava: La presència d’Alaró dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
  • Realitat i ficció en els personatges de Llorenç Villalonga de les novel·les Les Fures, El misantrop i Un estiu a Mallorca
  • Damià Huguet: poesia filmada
  • Des d'una literatura subversiva i intertextual a la crònica de la quotidianitat: la narrativa breu de Biel Mesquida
  • Edició i comentari de 'Bolles de fang' de Miquel Àngel Riera
  • El cànon literari català: estat de la qüestió
  • El concepte de poesia en Miquel Martí i Pol
  • Els assaigs ideològics i el periodisme polític d'Andreu Nin
  • Els malnoms de Pollença
  • L'ús dels proverbis a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó
  • La inestabilitat dels nivells culturals: mecanismes de relació...
  • LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA EN L’ÀMBIT COMERCIAL A LES ILLES BALEARS
  • Plurilingüisme en els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Porreres
  • Política lingüística i experiències de planificació de l'ús lingüístic
  • Ramon Llull: la pobresa voluntària al 'Romanç d'Evast e Blaquerna'
  • De Maó a Ladrillo:Recull i anàlisi d’ítems folklòrics sorgits arran de la política lingüística del Govern Bauzá
  • El model de llengua del blogs d’Internet. Anàlisi de deu blog dels diaris Ara i Vilaweb
  • El realisme màgic en La dona dels meus somnis i Cròniques de la veritat oculta. Estudi comparatiu
  • Estratègies narratives i condició de la dona en la narrativa breu inicial d'Antònia Vicens, Montserrat Roig i Maria Antònia Oliver
  • Immigració i integració lingüística
  • La llengua catalana a IB3 Televisió. El bilingüisme als mitjans de comunicació
  • Mateu Obrador; Vida i obra folklòrica
  • Poetes per-versos: la performativitat en la poesia catalana contemporània
  • Una aproximació sistèmica a ters plataformes de difusió de poesia a Mallorca (1974-1990)