Escoltar

Grau d'Història de l'Art

240 crèdits - Facultat de Filosofia i Lletres
  Si no trobau la informació completa del curs que feu, consultau el pla d'estudis grau d'Història de l'Art a extingir .

Dades i indicadors

Dades actualitzades a Abril de 2019.

En relació amb l'alumnat

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Preinscrits 275 231 191 155 157 175
Nou ingrés 49 56 38 37 35 33
Nou ingrés SIIU 49 49 34 31 32 28
Matriculats 159 175 167 164 159 154
Titulats 8 13 16 16 16 29
Places 70 70 70 70 70 70

Alumne de nou ingrés: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada. Pot tenir crèdits reconeguts o no.

Alumne de nou ingrés SIIU: és aquell que comença uns estudis des de l’inici, que es matricula per primera vegada a l’estudi i que, seguint els criteris del SIIU, pot tenir menys de 10 crèdits (en cas de màster) o 30 crèdits (en cas de grau) reconeguts. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població òptima de nou ingrés. 

Alumne matriculat: és aquell que té una matrícula activa a un estudi durant un curs acadèmic. El conjunt d’aquests alumnes també es pot anomenar població total.

  • No es consideren les reserves de matrícula (per espera d’obtenció de plaça en una altra universitat o per espera de reconeixement de crèdits)
  • No es consideren les anul·lacions de matrícula
  • No es consideren els alumnes declarats com a impagats.

Alumne titulat: és aquell que ha superat (aprovat o reconegut) tots els crèdits requerits per a la titulació; per tant, ha acabat els estudis, independentment que hagi demanat o no l’expedició del títol.

En relació amb la cohort d'ingrés

 

Dades i descripció

2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
Taxa de graduació 23% 16% 32% 32% - -
Taxa d'abandonament - 48% 47% 46% 18% -

Taxa d'abandonament definitiu: percentatge d’estudiants d’una cohort de nou ingrés que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat a la seva titulació ni a cap altra, ni a la mateixa universitat ni a cap altra de l’Estat espanyol, durant dos cursos consecutius.

Taxa de graduació (RD 1393/2007): percentatge d'estudiants d'una cohort d'entrada que acaben els ensenyaments en el temps teòric previst al pla d'estudis o en un curs més. La població de referència és la població de nou ingrés SIIU a temps complet.

En relació amb la promoció de titulats

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'eficiència dels graduats 100% 94% 93% 90% 88% 90%

La taxa d'eficiència es defineix com la relació percentual entre el nombre total de crèdits que ha superat un estudiant al llarg de la titulació en què s'ha titulat i el nombre total de crèdits en què s'ha matriculat efectivament. La població de referència és la població òptima.

En relació amb la població de crèdits

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Taxa d'èxit de la titulació 83% 83% 84% 86% 88% 90%
Taxa de rendiment 69% 72% 74% 75% 75% 81%

Taxa d'èxit: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits presentats a avaluació.

Taxa de rendiment: relació percentual entre el nombre de crèdits superats i el nombre de crèdits matriculats.

En relació amb la durada

 

Dades i descripció

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Durada mitjana 4 5 5 5 5 5

La durada mitjana dels estudis mesura el nombre mitjà d'anys que tarda l'alumnat a graduar-se. La població de referència és la població òptima.

Qui vetlla directament per la qualitat del títol?

Comissió de Garantia de Qualitat (CGQ)

Responsable de Qualitat
Personal d'Administració i Serveis
Alumnat
  • Maria Antònia Grimalt Bosch

 

La CGQ recull tota la informació rellevant del títol (informes d’enquestes, dades, estadístiques, queixes, suggeriments, etc.) i les analitzen. Pots consultar la normativa i les funcions de les CGQ per ampliar la informació.

La qualitat a la Facultat de Filosofia i Lletres

Treballs de Fi de Grau

  • "De Museu Diocesà a Museu d'Art Sacre de Mallorca"
  • Al voltant del muralisme. La renovació cultural mexicana 1920-1950, un art de denúncia
  • Anònim era una dona. Les Guerrilla Girls
  • Aportaciones a la iconografía de Narciso. El mito del amor no correspondido
  • Aproximación historiográfica a la arquitectura de El Escorial.
  • Educació artística i patrimonial a l'escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca
  • Egon Schiele (1890-1918): El cos com a vehicle d'expressió
  • El gest melancòlic en la representació de la dona al darrer terç del segle XIX a França
  • Hannah Wilke. De la captación del cuerpo como objeto crítico a la documentación de su destrucción.
  • La biotecnologia com a disciplina artística: Eduardo Kac, Joe Davis i The Tissue Culture and Art Project
  • La dona al cinema neorealista italià
  • La iconografía de Medea. Historia del arte y literatura clásica
  • La importància del muntatge cinematogràfic en el cinema soviètic d'avantguarda
  • La recuperació modernista de l’art del vitrall a Catalunya: el cas d’Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914)
  • La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa
  • Mallorca en la fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1936)
  • Patrocinio artístico femenino: el caso de Isabel la Católica.
  • Robert Mapplethorpe: Pedra Angular de l’art Queer.
  • Una aproximación al cine surrealista
  • Urbanismo en el Movimiento Moderno: Le Corbusier
  • Constantes y contrastes en el cine de Claude Chabrol (1958-1970)
  • Dorothea Lange. Los programas fotográficos para la Farm Security Administration y la War Relocation Authority
  • El discurs femení en l’art dels 70 i els 80: el cas de Judy Chicago i Mary Kelly
  • El ocio en la modernidad parisina a través de los carteles publicitarios del fin de siglo (1890-1900)
  • El Ponte Sant’Angelo de Roma y su programa simbólico
  • El senado de Roma promotor en honor a Augusto: obras, temática y finalidad
  • El transhumanisme i l’obsolescència del cos en l’art dels nous mitjans: el cas de Stelarc, ORLAN i Neil Harbisson
  • El vestuari d’avantguarda dels Ballets Russos (1909-1929)
  • El volum en el vidre romà
  • Entre lo simbólico y lo racional. La concepción del vidrio en la Arquitectura del Movimiento Moderno
  • Francisco Pacheco. La Academia de Sevilla, la tratadística y su relación con Diego Velázquez
  • Henri Cartier-Bresson: l’ull, l’ànima i el cor de la fotografia del segle XX
  • John Ruskin, crítico de arquitectura: conceptos fundamentales
  • L'aixovar funerari egipci i el seu ritual: el cas de la família reial durant el Nou Imperi
  • La configuració de l’arquetip de la femme fatale i la seva aplicació a la figura de Salomé en el context de la fi de segle
  • La economía y el mercado del arte en España en las dos primeras décadas del siglo XXI
  • La evolución del héroe: de la Revolución Francesa a Napoleón Bonaparte
  • La fotografia de Robert Mapplethorpe (1946-1989): erotisme, bellesa i perfecció
  • La iconografia del poder: el cas de Maria de Médici
  • La iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics
  • La memoria histórica del Gran Cardenal en la gestión actual del Colegio de Santa Cruz de Valladolid y del Hospital de Santa Cruz de Toledo
  • La piedra en seco en Mallorca: Barraques y Casetes de Llucmajor
  • Las tumbas reales de la Cartuja de Miraflores: estudio de su iconografía
  • Les rajoles d’arts i oficis: origen, producció i fonts iconogràfiques
  • Les viles ex novo: Itàlia, Espanya i França. Influència a les pobles de Jaume II
  • Los silencios de Antonio Berni. Arte y política a través del retrato
  • L’evolució del retaule escultòric gòtic a la Corona d’Aragó
  • Remedios Varo i el surrealisme: pervivència i ruptura
  • Roma restaurada: el projecte de renovació urbana de Nicolau V
  • Una aproximació a Dogma 95 vint anys després
  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Fotografía y Surrealismo
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)