Escoltar

Física

Informació de la matèria

Estructura de l'examen

L’estructura de la prova es basarà en els blocs de la matèria de Física de segon de batxillerat, que està formada per un primer bloc transversal, titulat L’Activitat Científica, i cinc blocs temàtics específics. L’ordre ministerial que determina les característiques, el disseny i el contingut de les avaluacions de les PBAU estableix els pesos o percentatges orientatius que corresponen a cada un dels blocs. Els pesos del projecte d’ordre ministerial es recullen a la taula 1 presentada a continuació.

La columna N. de la taula 1 indica el nombre de preguntes de cada bloc de què constarà la prova. A cada pregunta es podran presentar apartats per facilitar la resolució dels problemes o per demanar diversos aspectes d’un tema.

Cada pregunta tindrà una puntuació mínima d’un punt i una màxima de dos punts. En el full d’examen hi haurà escrita la puntuació màxima de cada pregunta i, si hi ha apartats, la puntuació de cada apartat. La columna Màx. de la taula 1 indica el pes màxim d’un grup de preguntes.

Taula 1. Blocs: blocs de la matèria segons l’ordre ministerial. BOE: pesos orientatius segons l’ordre. N.: nombre de preguntes de cada bloc. Màx.: pes màxim de les preguntes dels blocs agrupats

Blocs

BOE

N.

Màx.

Bloc 2. Interacció Gravitatòria

15%

1

50%

Bloc 3. Interacció Electromagnètica

30%

2

Bloc 4. Ones

Bloc 5. Òptica Geomètrica

35%

2

50%

Bloc 6. Física del Segle XX

20%

1

Amb els enunciats de l’examen es lliuraran les constants necessàries per resoldre’n els exercicis, excepte la constant de gravitació universal, la constant de la llei de Coulomb, la velocitat de la llum en el buit, la càrrega elèctrica d’un electró i l’acceleració de la gravetat a la superfície de la Terra.

Es donaran dos conjunts diferents de cinc preguntes, identificats com a opció A i opció B. Cada examinand ha de triar respondre les preguntes d'una de les dues opcions.

L’examen s’ha de respondre en quatre pàgines DIN A4. Es poden usar els marges del full d’enunciats o reservar una part de les pàgines donades per respondre.

Criteris generals d'avaluació

  1. S'ha de justificar la resposta sempre. La valoració d'una resposta pot ser zero, encara que la solució donada sigui correcta, quan el corrector consideri que s'havia de justificar l'obtenció de la resposta i la justificació no s'hagi donat o sigui incorrecta.
  2. En la resolució de problemes, es valorarà el plantejament correcte, clar i raonat. En la redacció de respostes es valorarà la correcció, la precisió i la claredat del text. En qualsevol pregunta es valorarà positivament l'ús apropiat d'esquemes, diagrames i altres dibuixos per contestar.
  3. Quan la resposta a un enunciat hagi de ser un resultat numèric, es valorarà:
    1. La correcció del valor donat com a solució.
    2. La presència i la correcció de les unitats del valor solució en el sistema internacional d'unitats.
    3. Un escrit devora la solució que indiqui raonadament que l'alumne és conscient que ha comès alguna errada si, amb un plantejament correcte, el resultat final és erroni per signe o ordre de magnitud.
  4. Quan els criteris de correcció específics de les preguntes estableixin la resta de punts per incorreccions (per exemple, perquè les unitats d'un resultat numèric són incorrectes o no s'han indicat), la valoració mínima que pot tenir una pregunta és de 0 punts: si la nota d'una pregunta arriba a ser negativa, es pot posar en la correcció; però en el còmput de la nota de l'examen es comptabilitzarà com a zero.
  5. S'han de saber els valors de les constants fonamentals i dades físiques indicades a continuació, almenys amb l'aproximació que es dóna aquí. 
    Qualsevol altra constant física o dada que s'hagi d'usar en un problema s'indicarà a l'enunciat.

 quadre / cuadro

  1. Si les unitats de totes les dades s'expressen en el sistema internacional d'unitats al començament de la resolució d'un problema numèric, no es restaran punts perquè hi hagi resultats pel mig de la resolució sense unitats. En el resultat final, s'aplicaran els punts 3 i 4.
  2. Els apartats d'un enunciat que en tingui es corregiran independentment. Els apartats que necessitin el resultat numèric d'un apartat anterior per resoldre's es corregiran assumint que el resultat numèric de l'apartat anterior és correcte, tant si ho és realment com si no.
  3. Els problemes inacabats es valoraran en la mesura que compleixin alguns dels criteris particulars indicats per a cadascun.
  4. Es pot portar una calculadora científica a l'examen. El professorat podrà inspeccionar el contingut emmagatzemat a la memòria si la calculadora és programable.
  5. Si s’ha de resoldre una equació de segon grau i es fa amb calculadora, no fa falta redactar les operacions de la resolució de l’equació, però s’hi ha d’indicar explícitament «L’equació de segon grau s’ha resolt amb la calculadora».
  6. Si s’ha d’aplicar l’equació de lents primes o miralls esfèrics, s’escriurà explícitament al començament de la resolució «S’usa el criteri de signes DIN» o, si s’usa un altre criteri de signes, s’especificarà quin és.

Informació addicional de la matèria

Professor designat per la universitat

Dr. Antoni Amengual Colom
Edifici Mateu Orfila i Rotger
Universitat de les Illes Balears

Contacte