Màster Universitari. Tecnologia Educativa: E-Learning i Gestió del Coneixement

Any acadèmic 2022-23

Informació general sobre els TFM

El Treball de Fi de Màster (TFM) consisteix en la realització d’un treball acadèmic, inèdit i elaborat específicament per a aquesta finalitat, on l’estudiant ha d’aplicar, de manera individual i sota la supervisió d’un o més tutors, competències adquirides al llarg de la titulació, i que permet, en funció dels perfils de cada pla d’estudis, l’avaluació de la capacitat professional, formativa i/o d’iniciació a la recerca de l’estudiant.

A continuació podeu consultar la informació referent a cada una de les fases en què es divideix la gestió acadèmica i administrativa del TFM d'acord amb l'Acord del Comitè de Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau pel qual s'aprova el Reglament propi per a l'elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears que entra en vigor l’any acadèmic 2020-21.

Matrícula del treball de fi de màster

L’estudiant s’ha de matricular de l’assignatura de TFM dins els terminis de matrícula o d’ampliació de matrícula establerts pel CEP abans de poder procedir a les següents fases del procés. Així mateix, cada titulació pot definir les condicions i els requisits que els estudiants han de complir per poder-se matricular al TFM (si escau, aquests requisits s’indicaran a la guia docent del TFM i a l’apartat d’informació específica de la titulació).

El nombre màxim de matrícules per superar el TFM és de quatre, més una matrícula addicional que serà concedida per la direcció del CEP, previ vistiplau de la direcció del màster.

Quan la defensa del TFM no es pugui dur a terme durant la primera matrícula vigent, l’estudiant es podrà matricular per tutela acadèmica l’any acadèmic immediatament posterior per poder efectuar la defensa del treball. La matrícula per tutela acadèmica comptarà com a segona matrícula i, una vegada finalitzat el període de tutela sense haver superat el TFM, les matrícules següents seran ordinàries.

En qualsevol cas, si s’efectua la defensa del TFM i el treball obté una qualificació de suspens, l’estudiant haurà de fer una nova matrícula ordinària sense poder optar a la matrícula per tutela acadèmica.

Assignació de propostes i tutors

Cada titulació publicarà la llista de propostes o línies generals sobre les quals els estudiants matriculats al TFM de la titulació podran elaborar el treball. Les propostes o línies constaran d’un o diversos professors que puguin ser tutors.

Les propostes s’assignaran seguint el procediment establert per cada titulació (si escau, aquest procediment s’indicarà a l’apartat d’informació específica de la titulació), i és responsabilitat de cada un dels tutors vetllar per la qualitat acadèmica del TFM.

Inscripció del projecte del treball de fi de màster

La inscripció del TFM constitueix un contracte docent entre l’estudiant i el tutor o els tutors.

Una vegada assignada la proposta de TFM a un estudiant, aquest formalitzarà la inscripció del treball dins els terminis establerts per a cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació), mitjançant l’aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, que permetrà a l’estudiant fer el seguiment de la seva sol·licitud.

Cal tenir en compte que a la sol·licitud d’inscripció l’estudiant ha de:

  • Fer constar el títol provisional del treball (sense emprar majúscules, excepte en els casos necessaris).
  • Fer constar el nom i els cognoms de cada un dels tutors i les adreces electròniques respectives (ha de comprovar que aquestes adreces són correctes, ja que aquest serà el mitjà a través del qual els tutors hauran d’acceptar la tutela del TFM per completar la inscripció del treball).
  • Adjuntar un guió del treball en format PDF i d’una grandària inferior a 100 MB.

Podreu fer el seguiment de la sol·licitud a la mateixa aplicació.

Lliurament del treball de fi de màster

L’acte de lliurament del TFM s’estén com la sol·licitud d’avaluació del TFM que fa l’estudiant.

El TFM es podrà lliurar dins els terminis establerts per cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació), sempre que l’estudiant tingui acceptada la sol·licitud d’inscripció i hagi pagat les taxes de matrícula i de gestió.

El lliurament del TFM consta de dues accions. En primer lloc, l’estudiant ha de fer la sol·licitud d’avaluació a l'aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, on podrà fer el seguiment de tot el procés. En aquest punt cal tenir en compte que:

  • Cal adjuntar la memòria del TFM en un únic document PDF seguint les normes establertes per cada titulació (la grandària d’aquest PDF ha de ser inferior a 100 MB).
  • La portada de la memòria ha de respectar el format de portada del TFM establert per als estudis de màster de la UIB.
  • Si el treball conté fitxers annexos en altres formats (àudio, vídeo, etc.) que no es poden incorporar al PDF de la memòria, aquests també es poden adjuntar a la sol·licitud en suport electrònic.
  • L’estudiant també haurà d’emplenar la llicència de distribució del TFM per indicar si accepta que el treball estigui en lliure accés o no al repositori institucional per poder consultar-lo públicament.

La segona acció necessària per completar el lliurament del TFM consisteix a lliurar la memòria del treball en format PDF (exactament la mateixa que s’ha lliurat al punt anterior) a la tasca que el responsable del TFM hagi designat a tal efecte a l’assignatura de TFM d'Aula digital de la titulació. Mitjançant l’ús de programes de detecció de plagi es revisarà el TFM i es generarà un informe que estarà a disposició de cada un dels tutors i dels membres del tribunal que hagin d’avaluar el treball, i que podrà ser tingut en consideració a l’hora d’acceptar el lliurament del TFM, així com en l’avaluació per part del tribunal.

Defensa del treball de fi de màster

La presentació i defensa del TFM és obligatòriament un acte públic en el qual l’estudiant farà una exposició oral davant un tribunal format, com a mínim, per tres membres: un president, un secretari i un vocal. Un cop acabada l’exposició, el tribunal obrirà un torn de qüestions sobre aspectes relacionats amb el treball.

La defensa pública del TFM s’haurà de dur a terme dins els terminis que estableixi cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Per poder dur a terme la defensa del TFM l’estudiant ha d’haver superat tots els altres crèdits necessaris per a l’obtenció del títol. Sens perjudici de l’anterior, un estudiant podrà defensar el TFM amb un màxim d’una assignatura no superada si així s’estableix a les directrius específiques del TFM de la titulació publicades a la seva pàgina web (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació).

La titulació pot designar un o diversos tribunals de TFM. En cas que la titulació designi un tribunal específic per a cada TFM, aquesta designació s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la data en què hagi finalitzat el dipòsit del treball. Una vegada ha estat informat de la designació, el president del tribunal (o el responsable del TFM o la direcció de la titulació) convocarà els altres membres, el tutor o els tutors i l’estudiant per a la presentació i defensa del treball en un màxim de deu dies hàbils.

En circumstàncies excepcionals en què el TFM contingui informació que pugui tenir la consideració de confidencial, el procediment per a la presentació i defensa pública es podrà modificar seguint les indicacions de l’article 10 del Reglament per a l’elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears. Per acollir-se a les especificacions dels TFM sotmesos a processos de protecció de dades o resultats, en el moment de lliurar el treball, l’estudiant o els tutors han de fer una sol·licitud raonada adreçada al CEP.

Avaluació del treball de fi de màster

Cada titulació establirà els criteris d’avaluació del TFM, que es faran públics per a cada any acadèmic i seran tinguts en compte pel tribunal a l’hora de qualificar el TFM (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Un cop acabada la presentació i defensa del TFM, el tribunal deliberarà sobre el grau d’acompliment de l’estudiant i determinarà la qualificació del treball, que s'incorporarà al seu expedient.

Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin.

Recursos a la web de la biblioteca de la UIB: Definició, normativa i altres temes realacionats amb el plagi i com evitar-ho.

Integritat acadèmica, plagi i com incorporar les idees d'altres als nostres treballs: Autora: González Teruel, Aurora - Data: 2019 - (Innovació Educativa Universitat de València) Vídeo a youtube.

Informació sobre com accedir als informes de Turnitin: Webminar UIB Turnitin.

Recursos per als tutors del treball de fi de màster

Atès que la primera passa per al control del plagi l'han de fer les persones que tutelen el TFM, és convenient que els tutors del treball revisin la secció "Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin" d'aquesta pàgina web.

Guia per als tutors del treball de fi de màster

Informació específica dels TFM del Màster Universitari. Tecnologia Educativa: E-Learning i Gestió del Coneixement

No hi ha disponible informació específica del TFM per a aquesta titulació.

Treballs de fi de màster defensats

Enllaç al repositori institucional (DSPACE).

  • Análisis de la competencia digital del alumnado de Formación Profesional desde la autopercepción
  • Diseño, desarrollo y evaluación de un entorno web para el análisis y la recomendación de apps educativas
  • El entorno de programación Scratch en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Una revisión sistemática
  • La Clase de Papel: una propuesta didáctica digital y gamificada para analizar el nivel de percepción de motivación del alumnado de 2.º ESO en el área de Física y Química
  • La competencia digital en los docentes de Educación Primaria del CEIP na Caragol
  • La Educación Física en Educación Primaria durante el Covid- 19: percepciones docentes sobre las TIC
  • Los Laboratorios Virtuales de Química (LVQs) en 2o de bachillerato: Análisis y estrategias de implementación en el aula
  • Los procesos de enseñanza aprendizaje en la mujer rural de Castilla la Mancha, por medio de tecnologías digitales en red
  • Reconocimiento de voz y aprendizaje de lenguas extranjeras: Estudio descriptivo de entornos personales de aprendizaje
  • Análisis sobre el impacto que ha tenido el uso de las TIC en las aulas de Educación Infantil y Primaria durante la pandemia COVID-19
  • Destapando el tabú de la enfermedad grave y la muerte en educación. Creación de un repositorio digital y materiales de uso práctico
  • Difusión de una estrategia de sensibilización mediante las TIC sobre las Enfermedades Raras en niños de 0 a 12 años dirigida a la comunidad educativa
  • Diseño, elaboración y evaluación de un programa de intervención para un alumno con trastorno del Espectro Autista (TEA) a través de las TIC
  • Diseño, implementación y evaluación de una sesión de videoconferencia interactiva con alumnado senior
  • Diseño, implementación y validación de una Guía Didáctica integradora de Realidad Virtual, en Educación Primaria, desarrollada a través de CoSpaces
  • Diseño de una guía sensibilizadora sobre el uso ético de las TIC para alumnado con TEA
  • Diseño de un repositorio de recursos TIC para trabajar la competencia en comunicación lingüística
  • Diseño y creación de un Paciente Virtual en Atención Farmacéutica
  • Docencia online en Educación Primaria en tiempos de pandemia: percepciones del profesorado de un centro rural de Asturias
  • Estudio de Actitudes de los Docentes de Primaria respecto a la Gamificación, a partir del Desarrollo de un Cuestionario Equivalente
  • Herramientas digitales para la comunicación familia-escuela en la etapa de Educación Infantil: análisis y propuestas de mejora
  • Itinerarios de Aprendizaje basados en mapas conceptuales para el alumnado en riesgo de exclusión social
  • La competencia digital docente en infantil y el uso de las TIC en tiempos de Covid-19
  • La comunidad virtual de aprendizaje con perspectiva de género
  • La integración de las TIC en las aulas: el Plan digital de centro
  • Las TIC en el Aula Abierta. Diseño de un repositorio de contenidos web para la maestra PT del Aula Abierta del IES Poeta Julián Andúgar
  • Portafolios electrónicos y aprendizaje autorregulado en Educación Secundaria
  • Propuesta de intervención educativa basada en juegos didácticos (con tabletas) para niños y jóvenes en el contexto hospitalario
  • Somos iguales, somos diferentes: una propuesta didáctica para el trabajo del cuerpo humano con Realidad Aumentada en Educación Primaria
  • Tendencias en innovación educativa en la educación superior. Un análisis de las cinco últimas convocatorias, 2015-20, de proyectos de innovación de la UIB
  • Utilización de aplicaciones educativas para la estimulación del lenguaje en la etapa de Educación Infantil
  • Análisis del modelo Flipped Classroom para la asignatura de inglés en tercero de Educación Primaria
  • Aplicaciones móviles para la mejora de la comunicación entre la escuela y las familias
  • Diagnóstico de la competencia digital de participantes en un programa de acompañamiento al empleo
  • Diseño de una comunidad virtual para la mejora de la coordinación, la comunicación y la gestión de documentación del equipo de voluntariado de INèDITHOS
  • Diseño de una estrategia didáctica para potenciar el pensamiento computacional en niños y jóvenes con enfermedades raras que reciben apoyo de la asociación INèDITHOS
  • Diseño de un plan comunicativo haciendo uso de herramientas tecnológicas
  • Diseño e implementación de una acción formativa para fomentar el trabajo colaborativo en el alumnado de Gestión del Conocimiento y Aprendizaje en Red de Pedagogía de la UIB
  • Diseño instruccional online de la asignatura Psicología del Desarrollo I, incorporando el Diseño Universal para el Aprendizaje, para promover la inclusión de alumnos con NEE en una universidad chilena
  • Diseño y desarrollo de una aplicación gamificada para un Campo de Aprendizaje de Educación Ambiental
  • Disseny i avaluació d¿una activitat extraescolar enfocada a l¿aprenentatge de la llengua anglesa per mitjà de la plataforma Duolingo for Schools
  • Disseny i validació d'un material didàctic sobre les malalties minoritàries per educació infantil i primària
  • El uso de las Redes Sociales por parte de asociaciones de afectados por enfermedades raras de las Islas Baleares para la sensibilización social.
  • Estrategias de integración de las TIC en las prácticas educativas formales de 0 a 3 años
  • Factores asociados a la práctica docente que inciden en la deserción de estudiantes en modalidad e-learning, un estudio de caso
  • Implementación de actividades de evaluación formativa con elementos de gamificación en Ciencias Sociales
  • Implementación de MOOC en procesos de formación continua para la población de Loja-Ecuador
  • Introducción a la robótica con Bee-Bot: un proyecto de innovación en el aula de P5
  • Microlearning en la Educación Primaria. Creación de microvídeos para la enseñanza de la educación plástica
  • Pasaporte Saludable. Recurso educativo para el fomento de los hábitos saludables en escolares de Educación Primaria
  • Percepción de calidad de MOOCs autoinstruccionales de la Universidad Técnica Particular de Loja (UTPL)
  • Percepción y uso del profesorado de la red social Instagram como herramienta educativa
  • Proposta d¿espai de comunicació i col·laboració a l¿assignatura de Pràcticum I del Grau d¿Educació Infantil amb els centres de pràctiques.
  • Propuesta de un proyecto de innovación en Educación Infantil: uso del robot Bee-bot
  • Realidad Aumentada: Estudio sistemático de sus usos didácticos en Educación Primaria y Análisis de apps
  • TIC y Enfermedades Raras: Propuesta Didáctica para un alumno con Síndrome de Landau-Kleffner
  • Tractament del gènere en els dibuixos animats infantils del segle XXI
  • Uso de las TIC por parte de los docentes con alumnado con Trastorno del Espectro Autista en centros educativos de Lorca
  • Análisis de la implementación de flipped classroom en contextos educativos no universitarios
  • Diseño de una estrategia de sensibilización mediante TIC para la asociación AGAeFA.
  • Diseño de una propuesta didáctica para el uso de simuladores virtuales en la rama sanitaria de Formación Profesional
  • Diseño e implementación de infografías en el módulo de Autonomía Personal y Salud Infantil del Ciclo Formativo de Grado Superior de Educación Infantil
  • Disseny, construcció i validació d¿Evacomp: Una eina digital de programació i avaluació competencial.
  • Elaboración y aplicación de una propuesta didáctica de gamificación para el módulo ¿Promoción de la salud y apoyo psicológico al paciente¿ en el Ciclo Formativo de Grado Medio de Técnico en Cuidados Auxiliares de Enfermería
  • Gestión del Tiempo en Educación Secundaria Obligatoria: Un Estudio de Caso en I.E.S.O. Sierra Almenara
  • Implementación del Aula Digital Anaya y GeoGebra en el aprendizaje de la Geometría en 1º ESO a través del diseño de un proyecto cooperativo
  • La competencia digital en los docentes de Formación Profesional para el Empleo (FPE)
  • Las TIC y la gamificación para trabajar la comprensión lectora en inglés en Educación Primaria
  • Análisis de las percepciones sobre competencia mediática de los docentes del segundo ciclo de Educación Infantil
  • Análisis del uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en un proyecto de Aprendizaje por Servicio universitario
  • Competencias digitales en los estudiantes del programa de electromecánica en las Unidades Tecnológicas de Santander
  • Conocer las características de la interacción de los participantes en un curso en red como primer paso entender mejor el proceso de enseñanza-aprendizaje en un entorno virtual
  • Diseño e implementación de una estrategia de sensibilización mediante las TIC sobre las enfermedades raras (ER) dirigida a la comunidad docente
  • El generador de referencias bibliográficas Bibopia
  • El uso de las TIC en la educación musical: El caso de la escuela de música de Lorca.
  • El uso de recursos TIC y la mejora del proceso de evaluación en alumnos de Educación Primaria con Trastornos del Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH).
  • Estudio descriptivo para analizar cómo trabajan los docentes la competencia en comunicación lingüística a través de las TIC, con alumnos de educación infantil y primaria cuya lengua materna es el Tamazight.
  • Invirtiendo el Aula o aplicando Flipped Classroom en la asignatura de Cultura Audiovisual
  • La competencia digital docente y el uso de las TIC en Educación Infantil
  • La metodología B-Learning en el proceso de aprendizaje del español como lengua extranjera entre la comunidad de mujeres árabes en San Pedro del Pinatar, Murcia.
  • La Realitat Augmentada en els centres educatius: Anàlisi i proposta per a l¿Educació Primària
  • Las TIC en las aulas hospitalarias. Diseño de un repositorio de contenidos web para la Asociación INeDITHOS
  • Mejora de la ansiedad y la atención y concentración de los niños y jóvenes con enfermedades raras mediante apps móviles
  • Mejorar la Inclusión Digital de los Adultos
  • Propuesta de un modelo para Evaluación de Plataformas MOOC
  • Rediseño del proceso formativo mediante la introducción de las TIC. Diseño, desarrollo e implementación de un Entorno Virtual de Enseñanza-Aprendizaje en el área de Educación Física.
  • STEM en Educación Primaria: estudio descriptivo en la Región de Murcia
  • Uso de herramientas y aplicaciones TIC para el aprendizaje y enseñanza de una lengua extranjera en Educación Primaria y Secundaria
  • Usos, actitudes y acompañamiento en la red de preadolescentes de 8-12 años de la barriada de ¿Los Junquillos¿ en la Línea de la Concepción (Cádiz), y riesgos y peligros asociados.
  • Uso y valoración de las redes sociales a través de personas con discapacidad intelectual
  • Validación de un material multimedia para la mejora de la autogestión del asma en pacientes pediátricos
  • Análisis del proceso de planificación en un entorno de enseñanza-aprendizaje enriquecido por la tecnología
  • Análisis del uso de las tabletas digitales en las aulas de educación primaria desde la perspectiva docente, de alumno y familia
  • Diseño y desarrollo de una estrategia didáctica para el desarrollo y mejora de las competencias informacionales en educación primaria
  • Disseny, implementació i avaluació d'una estratègia per introduir l'aprenentatge amb mapes conceptuals a l'Educació Primària
  • Educación Física y Enfermedades Raras: Diseño de una Comunidad Virtual para docentes.
  • El uso de las Tic en la evaluación del aprendizaje del alumnado
  • Identificación de perfiles de usuarios para la implementación de MOOCs en un telecentro
  • La Pizarra Digital Interactiva en las aulas de Educación Infantil
  • Los Entornos Colaborativos como Propuesta Docente. La plataforma educativa extremeña «Rayuela»
  • Percepción del profesorado de Matemáticas de Secundaria para incluir el pensamiento computacional en el aula
  • Plan de profesionalización docente para la integración de las TIC al proceso de enseñanza aprendizaje, hacia un nuevo rol del profesorado de la Universidad Técnica de Machala
  • Propuesta de diseño y metodología para la creación de Recursos Educativos Abiertos Audiovisuales e Interactivos REA-AI para la Educación a Distancia EaD.
  • Competencias Docentes en TIC y Formación en Educación Primaria
  • Competencias TIC en el profesorado de las Unidades Tecnológicas de Santander
  • Diseño e implementación de un entorno de comunicación TIC en el CREC Peguera.
  • El desarrollo del currículum digital en la Comunitat Valenciana. Estudio de caso de un centro de primaria participante en el Programa experimental para el fomento del uso de libros de texto en tabletas digitales
  • El uso de las TIC en la asignatura de educación física de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares
  • El uso de la videocolaboración como recurso síncrono para la tutorización en la Universidad Técnica Particular de Loja (UTPL)
  • Evaluación del Pensamiento Computacional en Educación Primaria
  • Formación online y presencial en FP, cómo mejorar la calidad del proceso de enseñanza/aprendizaje
  • L¿Alfabetizació Informacional des de la biblioteca universitària: anàlisi de les competències informacionals dels alumnes de 1r curs de Grau de la Universitat de Vic.
  • Proyecto: ¿Cuidados Críticos y Urgencias 2.0¿. Análisis y estrategias de mejora.
  • Uso De Las Herramientas Tic En El Campus Virtual Por Parte De Los Profesores De Instituto De Lenguas Y Culturas Extranjeras De La Universidad Santo Tomás De Bucaramanga Para Favorecer El Aprendizaje De Una Lengua Extranjera.
  • Disseny, desenvolupament i validació d'un joc educatiu per a mètodes quantitatius d'investigació.
  • El uso de juegos serios en la formación de formadores
  • Implementació d'un entorn virtual d'ensenyança-aprenentatge a la Delegació d'ensenyament del Bisbat de Mallorca
  • La curació de continguts a l'educació superior
  • Les TICs com a agents motivadors per a l'ensenyament de l'àlgebra a 2on ESO
  • Museo y TIC. Un programa de educación no formal apoyados en las TIC para el Centro Cultural dos Povos de Amazônia en la ciudad de Manaus - Amazonas
  • Proposta de diseny d'una comunitat virtual per a la gestió, l'intercanvi, la colaboració i la difusió dels projectes europeus a les Illes Balears
  • Propuesta de una estrategia didáctica basada en el uso de dispositivos móviles
  • Ús de la IPLE en l'aprenentatge: estudi de casos
  • Uso de la webquest en el desarrollo de las competencias docentes
  • Adaptació de Picto-Connection a les necessitats específiques de persones amb Trastorn del Espectre Autista.
  • Desenvolupament de competències recolzat en itineraris d'aprenentatge flexibles basades en mapes conceptuals
  • Disseny d'un entorn enriquit amb TIC per l'aprenentatge de l'àlgebra a 3r. d'ESO.
  • Estudi sobre accions facilitadores de la Gestió del coneixement en un grup de treball
  • Improvisació a Videoclownferència. Experimentant possibilitats de la Videoconferència mitjançant improvisació clown i seqüència didàctica.
  • Inclusió social i educativa amb mons virtuals. Cal Gravat en Espurnik, Estudi de Cas.
  • La utilització de les TIC a les aules d'educació infantil
  • La xarxa social de pastrana: compartint experiències lectores a través de les TIC
  • Metodologia basada en casos aplicada mitjançant TIC per a la Formació Professional
  • Projecte de Formació Servei de suport a la Docència Virtual a través d'un PLE col·laboratiu.
  • Supervisió en línia de projectes de recerca en masters i doctorats. Estratègia de suport per a la interacció, disseny i desenvolupament de la investigació, fent ús dels mapes conceptuals.
  • Anàlisi de la situació actual de la Cooperativa Jovent en la utilització de les Tic. Proposta per a la integració d'una estratègia Tic.