20247. Història Econòmica de les Societats Industrials . Grup 1

Identificació de l'assignatura

Assignatura20247 - Història Econòmica de les Societats Industrials
Any acadèmic 2017-18
Crèdits
  • Presencials: 2,4 crèdits ( 60 hores )
  • No presencials: 3,6 crèdits ( 90 hores )
  • Totals: 6 crèdits ( 150 hores )
Grup Grup 1, 1S (Campus Extens)
Període d'impartició Primer semestre
Idioma d'impartició Català

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx
Gonçal Artur López Nadal
glopez@uib.es
10:30h13:00h Dimarts 11/09/201711/02/2018 Melcior Gaspar de Jovellanos Despatx DB 224 (cita prèvia per e mail: golona2002@gmail.com) 224b

Contextualització

La història econòmica és un una eina d'inestimable vàlua per a aconseguir, o tractar de fer-ho, explicacions raonades i convincents del per què hem arribat allà on ho hem fet. Si partim del seu concepte més restringit, es a dir de la ciència social que analitza el canvi econòmic succeït al llarg del temps, caldrà complementar el seu abast mitjançant la vinculació inevitable amb les altres perspectives desde les qual s'estudia la història, i molt concretament amb la de la política. Parlar d'història social podria representar una reiteració car hom no s'explica la història deslligada al seu caracter eminent de ciència social. .

Estudiar el canvi social implica dedicar el màxim de temps possible a les economies sorgides a partir de la Revolució Industrial. Ôbviament, es donaren transformacions prèvies -objecte d'estudi a l'assignatura Història Econòmica de les Societats Preindustrias- ; tot i amb això, la ruptura de la dimensió temporal fou tan ingent que el món sorgit dels canvis a la Gran Bretanya durant la segona meitat del segle XVIII tingué unes conseqüències vertaderament revolucionàries. De llavors ençà, es a dir els darrers dos-cents cinquanta anys d'història ham estat testimoni d'infinitud d'alteracions que en la corresponent correlació causa-efecte, han capgirat rotundament les seves estructures prèvies.

Resulta del tot necessari per un estudiant d'història disposar d'un mínim plantejament que tingui l'economia com a eix principal d'anàlisi. Lamentablement, la història econò0mica es veu sovint evadida per alguns "professionals" de les dites Humanitats. El nostre propòsit és, per tant, conferir el distintiu de Ciència Social a la Història, es a dir, enfocar el seu estudi com un instrument per a comprendre la societat on vivim , amb l'objectiu de que el seu coneixement ajudi a contribuir a construir un mon globalment millor.

Requisits

D?entrada, no es demana cap requisits pel seguiment del assignatura. El seu ampla abast ?veure apartat ?Competències?- pressuposaria un mínims coneixements previs adquirits durant l?ensenyament mitjà, i, posteriorment, al llarg dels primers anys universitaris. Això, però, resulta extraordinàriament complex atesa la inevitable aleatorietat amb la qual s?han estudiar prèviament les disciplines vinculades amb les ciències socials, entre elles, la història. Per això, més que requeriments el que caldria demanar es predisposició per entendre el que passa, el cóm hem arribat a ser on som .

Essencials

L'assignatura esp lanteja com una plataforma de discussió i debat entorn el present a partir dels canvis econòmics operats des del naixement de les societats industrials. Dit d'una altra manera, dels canvis econòmics i socials generats a la Gran Bretanya entre 1770 i 1850. El fenomen recent en l'emergència de nous poders econòmics aliens al món occidental convidarà a la reflexión, constant, per tal d'establr les claus essencials de l'anàlisi i objecte de l'assignatura. Per això, és força recomanable fer un seguiment dels esdeveniments econòmics i polítics que l'integren, i dels sistemes, canviants, que es van generant en una evolució temporal progrerssivament més curta.

Competències

Hom s?estima més emprar el distintiu d?OBJECTIUS . De bell nou,ens trobam davant conceptes que en el pitjor sentit de l?esperit ?globalitzador? són emprats en extrapolar tot un vocabulari d?entrada força específic a terrenys on difícilment tenen explicació possible. I no tot es mera semàntica!

Específiques

  • 3.Aportar racionalitat a l?anàlisi i a la descripció de qualsevol aspecte de la realitat econòmica

Genèriques

  • 1.Capacitat de comunicar-se amb fluïdesa en el seu entorn i treballar en equip (CG4)... 2.Capacitat d'analitzar els problemes amb esperit crític, amb rigor i precisió (CG5)

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

L'estudi de l'economia contemporània contempla quatre parts precedides d'una introducció obligatòria. Aquesta tractarà de fer veure la gènesi del món modern a través de la transformació de lesx rendes feudals en els beneficis generats a un mercat progressivament més ample. El capitalisme serà l'eix cdentral de la temàtica. Un primer esgaló correrspondrà a la seva consoloidació a partir de la revolució industrial i els seus efectes "planetaris". El creixement econòmic amb les característiques (pàutes) seguides als paísos principals, europeus i extraeuropeus. Un segón vindrà marcat per la seva crisi i la generació de dues guerres mondials. Un tercer ral en el mig segle de funcionament amb l'alternatfiva de les anomenades economies centralitzades. El qart entraria gairebé al present a partrirt de l'enfosament dfe l'URSS i de l'eclosió del fenomen econòmic-social de la globalització. La criis financera començada als Estats Units al 2007 i les seves repèrcussions mundials (Europa/Espanya ...) tancarà el curs. El programa, sintetitzat, presenta les línies següents:

INTRODUCCIO: de les rendes al mercat

1). La Revolució industrial

2) Pautes a "ocident".

3) Expansió i imperi.

4) Limitacions, crisi. La Gran Guerra

5) El mon d'entreguerres: la URSS ; el Crack de Wall Street

6) Reconstruccio i creixement mondial: The American Way of Life.

7) L'enfonsament de les alternatives: extinció de L'URSS. Segona Revolució Xinesa.

8) Globalització econòmica i social.

9) Crisi financera i repercussió mundial

10). Alternatives i reptes.

Continguts temàtics

20247 Història Econòmica de les Societats Industrials

Metodologia docent

Hom contempla activitats presencials i un seguiment paral.lel per part del 'alumnat que, per diverses raons, no pugui assistir a les sessions teòriques.

Per una altra banda, atesa la incorporació de l'assignatura a la modalitat de Campus Extens, s'incrementarà el treball a reañitzar per la via telemàtica.

Volum de treball

Els alumnes presencials la qualificació final dependrà de:

Participació a classe 35%

Presencia conferencies i tallers 25%

Exposicio i llirament de treball (o exament alternatiu__) 40%

Els alumnes no presencials

Tutories 30 %

Preswsencia a conferencies i taller 25 %

Treball 45 %

Activitats de treball presencial

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Clases magistrals i preserntació de treballs Grup gran (G)

1). Classes teoriques. Grans trets d'historia econòmica conremporània.

20
Avaluació Presentacions individualso en grups no superiors a dues persones Grup gran (G)

Presentacions individuals o en grups no superiors a dues persoens

10
Avaluació TALLERS I CONFERENCIES Grup gran (G)

Assistència a les distintes conferènceis impartides per diversos experts. Pel curs present any acadèmic, 2017-18 es prevesu comptar amb la classe habitual del Sr. jorge Dezcallar Mazarredo, Professor Col.loaborador Honorari (UIB) L'estat del món (previssiblement a les darreries de setembre). Probablement s'incorporaran nous experts els noms dels quals seran degudament anunciat.

Molt recomenable -atesa l'absència de classes sobre la matèria- sera la presència a les conferencies de la dra Isabel Bueno Bravo sobre les estructures econòmiques politiques i socials a l'Amèrica Precolombian, sessio a realitrzar-se als priemrs d'es d'actubre. Aquesta activitat també tindrà caire de complementària evaluable.

Igualment, sera activitat complementària evaluable, -amb major dimensió (es requerira la presèncai per tal d'obtenir una nota superior al notable) - l'assistència i perticipació al IX Taller Espanya-Amèrica, enguany dedicat a les Revolucions Vigents: Mèxic, Cuba i Nicaragua. que tindrà lloc a la UIB (La Riera) els dies 3 i 4 de novembre de l'any 2017.

20
Avaluació Treball individual Grup gran (G)

Treball individuals

10

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens.

Activitats de treball no presencial

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual

Totr aquell alumne que no pugui assistir a classe l'haurà d'advertir en una tutoria assistencial. Allà es dissenyarà el tipus de treball a realitzar, amb l'alternativa de fer l'examen alternatiu.

La no assistència a classe no eximeix de la presència al taller esmentat. Al cap i a la fi, la paricipació activa permetré augmentar la qualificació final.

90

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

Es comenta a l'apartat anterior.

Presentacions individualso en grups no superiors a dues persones
Modalitat Avaluació
Tècnica Treballs i projectes ( recuperable )
Descripció

Presentacions individuals o en grups no superiors a dues persoens

Criteris d'avaluació
Percentatge de la qualificació final: 35%

TALLERS I CONFERENCIES
Modalitat Avaluació
Tècnica Tècniques d'observació ( no recuperable )
Descripció

Assistència a les distintes conferènceis impartides per diversos experts. Pel curs present any acadèmic, 2017-18 es prevesu comptar amb la classe habitual del Sr. jorge Dezcallar Mazarredo, Professor Col.loaborador Honorari (UIB) L'estat del món (previssiblement a les darreries de setembre). Probablement s'incorporaran nous experts els noms dels quals seran degudament anunciat.

Molt recomenable -atesa l'absència de classes sobre la matèria- sera la presència a les conferencies de la dra Isabel Bueno Bravo sobre les estructures econòmiques politiques i socials a l'Amèrica Precolombian, sessio a realitrzar-se als priemrs d'es d'actubre. Aquesta activitat també tindrà caire de complementària evaluable.

Igualment, sera activitat complementària evaluable, -amb major dimensió (es requerira la presèncai per tal d'obtenir una nota superior al notable) - l'assistència i perticipació al IX Taller Espanya-Amèrica, enguany dedicat a les Revolucions Vigents: Mèxic, Cuba i Nicaragua. que tindrà lloc a la UIB (La Riera) els dies 3 i 4 de novembre de l'any 2017.

Criteris d'avaluació
Percentatge de la qualificació final: 25%

Treball individual
Modalitat Avaluació
Tècnica Treballs i projectes ( recuperable )
Descripció

Treball individuals

Criteris d'avaluació
Percentatge de la qualificació final: 40%

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Tot professor voldria que la seva fos l?assignatura preferencial a la qual l?alumne ha de prestar la major dedicació possible. La realitat, emperò, fa veure que la situació es totalment diferent. Oferir un llistat inabordable de llibres, manuals, monografies, seguit d?una copiosa relació d?articles esdevé un recurs absolutament inútil Cal treballar amb una bibliografia molt puntual i del tot assequible. Això no comporta que el professor no hagi d?esmentar amb puntualitat les obres que utilitza per a la preparació de les seves classes, així com faci suggeriments sobre bibliografia adicional temàtica.

Bibliografia bàsica

Al llarg de la vintena danys del anostra experiència docent, a tenor del caire formatiu de l ?assignatura ?Historia Econòmica Mundial, Economies Preindustrial, història Econòmica d?Espanya ....- ha s?ha vist sovint obligat a citar referències procedents d?altres terrenys, com ara el mateix cinema. Els cicles de cinema i Història Econòmica desenvolupat conjuntament amb el Centre cultural SA NOSTRA han estat extraordinàriament útils pel seguiment parcial del temari. Darrerament, la disponibilitat de video o CD sobre programes televisius (especialment de la Televisió Catalana) ha constituït una material complementari altament recomanat. Citem-ne dos documentals especialment oportuns, com són els referents a la sèrie EL NAIXEMENT D?EUROPA (quan afecta tot el relacionat amb la Revolució Industrial) i ELS NEGOCIS DE LA GUERRA, documental, modèlic sobre la trajectòria empresarial del mallorquí JOAN MARCH ORDINES,

Bibliografia complementària

El llistat de bibliografia inclou les següents obres

Com a llibres de lectura gairebé obligatòria, citarem els tres següents:

J..FONTANA. Introducció a l'estudi de la història Barcelona, Crítica, 1997.

D. LANDES; La riqueza y la pobreza del as naciones. Barcelona, Crítica, diversas ediciones

V. ZAMAGNI; Historia Económica Contemporánea de Europa. Barcelona. Crítica (diverses edicions).

ATLAS DE HISTORIA Crítica y Comparada: De la REvolución Industrial a Nuestros Días". Le Monde Diplomatique. (/ATLAS). 2015.


A títol informatiu i per a la seva disponibilitat, l?alumne deu conèixer l?existència de les obres següents





Manuals

R. ALLEN, Historia Económica Mundial. Una breve introducción. Alianza Editorial, Madrid, 2013.

R.ARACIL. Historia Económica Contemporánea.Barcelona, Teide 1988.

R. ARACIL, A. SEGURA, Història Econòmica Mundial i d?Espanya. Barcelona, Teide, 1993.

M. I. BARBERO, J. SABORIDO, R.BERENBLUM, G. LÓPEZ NADAL y G. OJEDA; Historia Económica Mundial. Del Paleolítico a Internet. . Buenos Aires, Emecé Editores, 2007.

R.CAMERON. Historia Económica Mundial. Madrid, Alianza Editorial Textos. 1991.



Bibliografia complementària


AA VV. La industrialización europea. Barcelona, Crítica, 1981.

D. ALCROFT, Historia de la economía europea, 1914-1980. Barcelona, Crítica, 1989.

P. ANDERSON, Transiciones del a antigüedad al feudalismo. Madrid, Siglo XXI, 1979.

A.BARCELO. Reproducción económica y modos de producción. Barcelona, Ediciones del Serbal, 1981

M. BERG, La era de las manufacturas. Barcelona, Crítica, 1987.

G. BOIS, La crisi del feudalisme a Europa a la fi de l?edad mitjana.. Barcelona, Societat Catalana d?Estudis Històrics, 1986.

M. E. CHAMBERLAIN, La descolonización. La caída del os imperios europeos. Barceloina, Ariel, 1997.

C.M. CIPOLLA, Cañones y velas. Barcelona, Ariel, 1967.

C.M. CIPOLLA, Historia Económica de Europa. Barcelona Ariel. 1979-1982

C.M. CIPOLLA, La odisea de la plata española. Barcelona, Crítica, 1999.

C.M. CIPOLLA, Las máquinas del tiempo y de la guerra. Barcelona, Crítica, 1999.

C.M. CIPOLLA; J. ELLIOT, P. VILAR y OTROS, La decadencia económica de los imperios. Madrid, Alianza Universidad, 1985.

J. ESTEFANIA, Hij@, ¿Qué es la globalización?. Madrid, Santillana, 2002.

J. FONTANA, La historia. Barcelona, Salvat. 1979

J. GALBRAITH, El Crack del 29. Barcelona, Ariel, 1976.

J.L. GARCÍA DELGADO , J.C. JIMÉNEZ, Un siglo de España. La economía. Madrid, Marcial Pons, 1999.

C. HILL. De la Reforma a la Revolución Industrial, 1530-1780. Barcelona, Ariel, 1980

R. HILTON. "El feudalismo en Europa: problemas para el materialismo histórico", Debats, 21 (1987). pp. 45-50.

J.E. HOBSBAWM, Industria e Imperio. Barcelona, Ariel, (diverses edicions).

J.E. HOBSBAWM . la era del Imperio, (1875-1914). Barcelona, Labor, 1990.

J.E. HOBSBAWM, Historia del siglo XX. Barcelona, Crítica, 1995.

A.G. KENWOOD, A.L. LOUGHED. Historia del Desarrollo Económico Internacional. Madrid,, Istmo 1972 (diverses edicions)

C. KINDLEBERGER, La crisis económica, 1929-1939. Barcelona, Crítica. 1985.

C. KINDLEBERGER, Historia financiera de Europa. Barcelona, Crítica, 1988.

P. KRIEDTE. Feudalismo tardío y capital mercantil..Barcelona, Crítica, (diverses edicions)

A. MADISON, Historia del desarrollo capitalista. Barcelona, Ariel, 1991.

A. MADISON, The World Economy. Historical Stadistics. Paris, OCDE, 2003.

J. NADAL, El fracaso del a revolución industrial en España, 1814-1913. Barcelona, Ariel, 1975.

M. NIVEAU, Historia del os hechos económicos internacionales. Barcelona, Ariel, 1972.

J. PALAFOX (coord.) Curso de Historia Económica. Valencia, Tirant lo Blanch Libros.1998.

K POLANYI, La gran transformación. México, Fondo de Cultura Económica, 1992.

J. SABORIDO (SOBRE RUSIA POSTSOVIETICA)

J.L. SAMPEDRO. El mercado y la globalización. Barcelona, Destino, 2002.

S. SCHAMA, Auge y caída del Imperio Británico, 1776-2000. Barcelona, Crítica, 2004.

J. STIGLITZ, El malestar de la globalización. Madrid, Taurus, 2002.

G. TORTELLA, Introducción a la economía para historiadores. Madrid, Taurus, 1986.

G. TORTELLA, La revolución del siglo XX. Madrid, Taurus, 2000.

E.P. THOMPSON, La formación de la clase obrera en Inglaterra. Barcelona, Crítica, 1989.

P. VILAR, Oro y moneda en la historia, 1450-1920. Barcelona, Ariel, 1974.

J. de VRIES, La economía europea en un periodo en crisis, 1600-1750. . Madrid, Cátedra. 1981.

E.A. WRIGLEY, Historia y población. Barcelona, Crítica, 1983.

Finalment, com a material d?ús progressivament emprat, és molt recomenable fer un seguiment de les monografies que, des de l?any 2002 treu trimestralment la revista LA VANGUARDIA DOSSIER.

Altres recursos

Es fara us de tot tipus de material informatic-visual:
pelicules, documentals...
Es valorara especialment les aportacions individuals de l'alumnat quan fa aquest tipus de material.