Història d'Espanya

Informació de la matèria

Estructura de l'examen

  • L’exercici d’Història d’Espanya presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una. Cada opció tindrà tres preguntes, una de l’etapa anterior a 1808 (bloc I), una situada cronològicament entre 1808 i 1902 (bloc II) i una relativa a l’etapa posterior a 1902 (bloc III). L’examen estarà conformat per una pregunta de cada bloc 
  • De les dues opcions d’examen que s’oferiran a l’alumne una tindrà com a part pràctica un mapa d’entre els que conformen la llista que ja coneixen els centres; l’altra opció tindrà com a part pràctica un text sobre el qual l’alumne haurà de contestar diverses preguntes i fer-ne un comentari. Per a la convocatòria de l’any 2017 el mapa número 6 de la llista queda exclòs. El mapa i el comentari de text seran d’un dels bloc esmentats
  • Les preguntes teòriques seran sobre els dos blocs que no quedin coberts per la qüestió pràctica. A cada pregunta teòrica s’oferiran dos enunciats i l’alumne n’ha de triar un
  • La primera pregunta (mapa o text) tindrà un valor de 3 punts, i les dues restants, de 3,4
  • Es podrà reduir fins a un 10 per cent de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada.

Els centres tenen accés a una nota informativa fruit de la reunió entre el coordinador de la UIB i els representants dels centres on es poden aclarir els dubtes que puguin sorgir. Totes les preguntes formaran part dels estàndards d’aprenentatge avaluables publicats al BOE del 23 de desembre de 2016. Ateses les circumstàncies especials d’aquest any 2017, es recorda que els estàndards d’aprenentatge referits que es troben a la llista i que no estaven inclosos als blocs de continguts vigents fins a la prova de 2016 són:

  • Explica les diferències entre l’economia i l’organització social del Paleolític i el Neolític
  • Identifica les diferències entre una imatge de la pintura cantàbrica i una altra de la pintura llevantina
  • Resumeix els canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a Al-Andalus
  • Comenta l’àmbit territorial i les característiques de cada sistema de repoblació així com les seves causes i conseqüències
  • Explica l’origen i les característiques del règim senyorial i la societat estamental en l’àmbit cristià
  • Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmica del segle XVII i les seves conseqüències
  • Especifica les causes de l’enlairament econòmic de Catalunya al segle XVIII
  • Explica les causes i el desenvolupament del procés d’independència de les colònies americanes
  • Identifica els factors del lent creixement demogràfic espanyol al segle XIX
  • Descriu la Revolució Industrial tèxtil catalana, la siderúrgia i la mineria al llarg del segle XIX
  • Explica els objectius de la xarxa ferroviària i les conseqüències de la Llei general de ferrocarrils de 1855
  • Compara el suport, els arguments i actuacions de proteccionistes i lliurecanvistes al llarg del segle XIX
  • Explica el procés que va dur a la unitat monetària i a la banca moderna
  • Explica les repercussions de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa a Espanya
  • Explica els factors de l’evolució demogràfica d’Espanya en el primer terç del segle XX
  • Elabora un esquema amb les etapes polítiques des de 1979 fins a l’actualitat...
  • Analitza l’evolució econòmica i social d’Espanya des de la segona crisi del petroli de 1979...
  • Analitza l’impacte de l’amenaça terrorista...
  • En el temari vigent per al curs 2015-16 no hi havia cap dels ítems que en els estàndards publicats al BOE del 23 de desembre fan referència a línies del temps.
  • Per altra banda, tota la llista de mapes vigent per al curs 2015-16 està reflectida als estàndards d’aprenentatge avaluable, excepte el mapa 6 (Lectura de mapa sobre la conquesta de les Balears. Comentari de les diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la Corona d’Aragó). Per tant, tots el mapes de la llista són susceptibles d’entrar a l’examen excepte el 6.

Criteris generals d'avaluació

  • Capacitat de concreció en el tema.
  • Analitzar les causes de la qüestió concreta de què es tracti, com també les conseqüències a curt i llarg termini.
  • Contextualització correcta de la qüestió de què es tracti: indicació de la cronologia, el lloc concret al qual es refereix la qüestió, els personatges més transcendents i aspectes que tinguin una clara relació amb la pregunta o el text.
  • Capacitat analítica i no merament descriptiva. Així, per exemple, en les preguntes de qüestions polítiques es valorarà de forma especialment positiva la capacitat d’indicar els trets fonamentals de cada programa polític, Constitució etc. (divisió de poders, programa econòmic...).
  • Ús de vocabulari específic correcte i rigorós, com també definició clara dels conceptes que empri l’alumne.
  • Si escau, es valorarà de forma especialment positiva les referències a la història de les Illes Balears, com també la capacitat de relacionar la situació espanyola en un tema i/o fenomen amb la situació europea.
  • Claredat expositiva i absència de contradiccions.
  • La presentació i l'ortografia es tindran en consideració. En els casos més greus podran suposar una penalització fins al 10 per cent de la nota final de la prova.

Informació addicional de la matèria

Professor designat per la universitat

Dr. Miguel José Deyá Bauzá
Edifici Ramon Llull
Universitat de les Illes Balears
Telèfon: 971 17 26 93
Contacte